{"name":"2022/10/25/14/50/af9556c1-544f-4b13-9c98-1fc13203daec.jpg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":88216}

El Govern ha nomenat el consell d’administració de l’empresa energètica pública “L’Energètica”, que serà presidida per Ferran Civit, qui fins ara dirigia el programa que ha impulsat el disseny i la creació de la companyia. “Un pas més en el que és un dels projectes imprescindibles d’aquesta legislatura per seguir avançant en el procés de transició energètica i la transformació verda que impulsa el Govern”, ha assegurat la portaveu del Govern Patrícia Plaja en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

Com ha recordat la portaveu, l’energètica pública “serà una eina clau per accelerar la transició energètica a Catalunya, que té per objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050”.

L’Energètica és el mitjà propi de la Generalitat per incidir sobre el mercat energètic català i millorar-lo, i contribuir així a accelerar la transició cap a un model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutadania. Els seus àmbits essencials d’actuació han de ser la generació d’energia procedent de fonts d’energia renovables aprofitant el potencial de les instal·lacions, edificacions i infraestructures de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, i la comercialització d’energia procedent de fonts d’energia renovables, subministrant-la a l’Administració de la Generalitat.

Els membres del consell d’administració seran les persones titulars de la Secretaria d’Acció Climàtica; de la Direcció General d’Energia; de la direcció de l'Institut Català d'Energia (ICAEN); de la direcció de l’Institut Català del Sòl; de la presidència d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya; de la Direcció General del Patrimoni; de la Direcció General d’Urbanisme; de la Direcció General de Serveis Socials i de la Direcció General d’Administració Local.

A banda de la creació del consell d’administració, avui també s’ha fet pública la imatge de marca d’aquest nou projecte.

400 milions d’euros més a Salut

El Govern destinarà 376 milions d’euros més dels que estaven previstos als pressupostos de la Generalitat vigents pel 2022, al Departament de Salut. Amb aquests nous recursos, fruit d’una injecció de crèdit addicional, es podrà donar “una millor resposta a les necessitats d’un departament que encara no s’ha recuperat de l’impacte que va tenir, a tots els nivells, la irrupció de la pandèmia, a principis del 2020”. Aquest increment de recursos, “per tal de garantir que cap prestació es vegi afectada”, es farà a compte de recaptació addicional dels tributs propis i cedits de la Generalitat aquest any i ara el Parlament de Catalunya, en tractar-se d’un decret llei, haurà de convalidar la norma en un termini màxim de 30 dies. 

Informe del Consell d’Europa

El Govern d’aquest matí també ha valorat el darrer informe del Consell d’Europa. La portaveu ha assegurat que des d’Europa “tornen a clamar el que fa anys que l’Estat Espanyol no vol veure i que el Govern de la Generalitat de Catalunya no deixarà de defensar arreu: no es pot perseguir l’independentisme, un moviment polític, democràtic i pacífic que reivindica el dret a decidir lliurement el futur del país i la llibertat del nostre país”. La persecució policial i jurídica de l’independentisme, ha afegit la portaveu, “no farà defallir el moviment i l’únic marc d’acció vàlid, útil i legítim per resoldre el conflicte polític entre l’Estat Espanyol i Catalunya és la via política, la del diàleg i la negociació”.

Altres Acords del Govern

Finalment, cal destacar que avui el Govern també ha aprovat el permís per dol gestacional la flexibilitat horària per menstruació per al personal de la Generalitat. Amb aquest acord s’han ratificat les mesures de conciliació familiar i laboral vinculades als drets sexuals i reproductius acordades el passat 6 d’octubre a la Mesa General de Negociació dels empleats i empleades públics de la Generalitat.

És el primer lloc d’Europa on s’impulsa una mesura així, que només té un permís similar a Nova Zelanda, i d’aquesta manera Catalunya “es posiciona com a capdavantera en l’aprovació d’aquestes mesures, que aprofundeixen en la incorporació, tan necessària i massa cops tan oblidada, de la perspectiva de gènere en l’Administració”. Amb la mesura s’afegeix un nou supòsit en els permisos retribuïts en el marc dels deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral perquè les persones progenitores que hagin patit una pèrdua gestacional entre la setmana 6 i el dia 179 de la gestació tinguin dret a un permís de 3 dies hàbils per contribuir a la recuperació del seu procés de dol.