El Govern ha aprovat un Decret llei per regular els habitatges d’ús turístic mitjançant l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística en un total de 262 municipis. Es tracta d’indrets que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits. Aquests municipis no podran atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei. Així ho ha explicat la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, acompanyada de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern d’aquest matí que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat.

“L’objectiu prioritari del Govern és que l’habitatge esdevingui un dret fonamental, utilitzarem totes les eines que tenim al nostre abast per garantir l’ús social de l’habitatge” ha assegurat la consellera de Territori. En aquest sentit, Capella ha recordat que “Catalunya té competències exclusives en matèria d’habitatge, urbanística i de consum i nosaltres les volem exercir totes, totes al servei de garantir drets de ciutadans i per construir el dret fonamental que ha de ser l’accés a l’habitatge”.

L’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. La tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana. Segons Capella, en aquest context, “el Govern té l’obligació d’adoptar mesures urgents quan la regulació ordinària no permet donar resposta a les necessitats de la ciutadania i ho fem mitjançant aquest decret llei”.

Per regular-ne la implantació, s’ha optat per la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme. Els canvis afecten un nombre reduït de municipis. En concret, aquells que compleixen un o dos dels següents requisits: la demanda d’habitatge acreditada i mercat tensionat (140 municipis); i .l’existència actual de més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants (134). En aquests casos, els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. I, en qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests 262 municipis.

Pel que fa als pisos turístics existents i degudament habilitats en els 262 municipis, els seus titulars disposaran d’un marge de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, a comptar des de l’entrada en vigor del Decret llei, o hauran de cessar l’activitat. Es calcula que aquesta obligació d’obtenir la nova llicència afectarà un total de 95.094 pisos existents en els 262 municipis afectats.

Patrícia Plaja: “La millor resposta és seguir per la via de la política i la democràcia: indults, codi penal i ara amnistia”

Durant la compareixença, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha expressat la “indignació” de l’Executiu davant les mobilitzacions al carrer i les informacions judicials conegudes en les darreres hores. “La dreta reaccionària ha reaccionat i s’està mobilitzant. Ho veiem als carrers, als mitjans de comunicació i sobretot als estaments judicials. Volen vulnerar l’Estat de dret” ha dit Plaja que ha recordat que “la millor resposta és seguir per la via de la política i la democràcia: indults, codi penal i ara amnistia. I seguirem.”

Sobre les imputacions per terrorisme a desenes de persones, entre elles el president Puigdemont i a Marta Rovira, la portaveu del Govern ha dit que és la confirmació que “la salut democràtica de l’Estat Espanyol és tan feble que, si no es prenen mesures urgents, acabarà gangrenant-se”. “Que tothom prengui consciència, de la gravetat dels fets que estem vivint i estan passant. Aquells que teòricament han d’impartir justícia, alguns- no tots- busquen no només condicionar negociacions polítiques sinó castigar-les prevaricant. En un país que desgraciadament ha viscut en primera persona les conseqüències del terrorisme, en un moment en que el terrorisme és una amenaça a nivell mundial i global que continua causant víctimes gairebé cada dia, algú té la maldat, d’acusar de terrorisme aquells que no han fet més que defensar, sempre de forma pacífica, el dret a decidir del nostre poble” ha reblat la portaveu. 

El sostre de despesa no financera de la Generalitat augmenta un 5,5% respecte 2023

El Govern també ha acordat avui fixar en 36.684 milions d’euros el sostre de despesa no financera de la Generalitat per al 2024. Aquesta quantitat marca el límit d’assignació de recursos pressupostaris per a l’exercici, d’acord amb l’escenari d’ingressos, el compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i els criteris del Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010). El gruix dels ingressos correspon a les bestretes i la liquidació del model de finançament. Ara com ara, aquestes dades no han estat facilitades pel Ministeri d’Hisenda i, per tant, l’import consignat és una estimació pròpia. En conjunt, la previsió d’ingressos de la Generalitat per al 2024 ascendeix a 35.330 milions, un 12,5% més que el 2023 (31.408 milions).

La previsió d’ingressos, juntament amb el marge de dèficit i els ajustos SEC, situen el sostre de despesa per al 2024 en 36.684 milions d’euros, un 9,6% més que el 2023 (33.481). Tanmateix, es preveu dotar un fons extraordinari de salut per un import inicial de 800 milions amb l’objectiu de normalitzar la despesa desplaçada sanitària. Excloent-hi l’import d’aquest fons i l’impacte dels interessos del deute, l’increment efectiu de la despesa respecte al 2023 se situa en el 5,5%, un percentatge que suposa un augment de 1.811 milions.

D’altra banda, l’Executiu ha aprovat avui formalment sol·licitar al Govern de l’Estat Espanyol la declaració de reconeixement i reparació personal del qui fou president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, a través dels mecanismes que preveu la llei de memòria democràtica. Patrícia Plaja ha explicat que el Govern té la determinació de fer tot el que sigui jurídicament i políticament necessari per aconseguir la reparació del president Companys que va ser perseguit per raons polítiques i ideològiques i executat després d’un procediment que va vulnerar els principis més bàsics del dret, de legalitat només aparent, donada la inexistència de separació de poders i l’arbitrarietat i manca de previsibilitat de les seves decisions, i que va ser dut a terme per un òrgan il·legal i il·legítim d’acord amb el dret actual i també amb el de l’època.

“El silenci i l’oblit jurídics de determinats episodis del passat en els discursos històrics són una opció política contrària als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició” ha assegurat la portaveu. En aquest sentit, l’Executiu demana al govern espanyol que reconegui formalment que Companys va ser represaliat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya, que es formalitzi l’acte de reparació amb l’emissió del corresponent certificat i que s’anoti a l’expedient judicial la declaració de nul·litat dels delictes atribuïts al president.

A més, l’Executiu ha aprovat avui el Decret de desplegament de la Llei de seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes (Llei 9/2014, de 31 de juliol). La Llei fixa les característiques essencials del model de gestió de la seguretat industrial a Catalunya, els requisits i les obligacions aplicables als agents de la seguretat industrial, així com les funcions de control de l’Administració, que inclouen la potestat inspectora i sancionadora. En la reunió del Govern d’aquest matí s’ha acordat també la creació de la Taula del Centenari de la Ràdio a Catalunya que coordinarà al llarg de l’any vinent les actuacions de la Generalitat i d’entitats públiques o privades relacionades amb la commemoració del centenari de les primeres emissions de Ràdio Barcelona.