El Consell Executiu ha aprovat el Pla integral de seguretat per a les persones grans, el primer d’aquestes característiques que s’impulsa a Europa i que té com a objectiu garantir la seguretat de les persones majors de 65 anys, perquè puguin “viure en llibertat, amb qualitat de vida i en dignitat”. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha explicat els detalls del Pla, que “es fonamenta en la prevenció i la reacció”. Fixa en total 14 objectius estratègics i 52 actuacions encaminades a garantir la seguretat familiar, la ciutadana, la civil o la viària, entre d’altres. El treball, que respon a un mandat estatuari, ja ha despertat l’interès de països com ara França, Itàlia o Portugal, que el seguiran de prop per valorar la seva implantació.

 

El Pla de seguretat per a les persones grans pretén donar una resposta integral i coordinada, en col·laboració amb institucions i agents socials, per garantir una atenció de qualitat a un col·lectiu vulnerable que cada cop representa una part més important de la població. “No partim de zero en la seguretat de les persones grans”, però “calia estructurar, planificar, identificar els riscos i donar-hi resposta”, tenint en compte el volum que suposa aquest col·lectiu i el fet que presenti “elements de vulnerabilitat superiors respecte a altres grups”, per la pèrdua progressiva de les capacitats físiques i cognitives i, en alguns casos també econòmiques.

 

El 2013, segons dades de l’Idescat, pràcticament el 18 per cent de la població de Catalunya tenia més de 65 anys i la previsió és que el 2051 el percentatge se situï en el 30 per cent. Entre 2009 i 2013 s’ha produït una alça moderada dels fets penals amb víctimes majors de 65 anys, una tendència que ha anat a la baixa en la resta de col·lectius. Pel que fa a la sinistralitat viària registrada enguany, un 27 per cent de les víctimes mortals eren persones grans, en concret, 30 de les 114 persones que han perdut la vida a les carreteres. D’aquestes, 21 tenien més de 74 anys. D’altra banda, entre 2009 i 2014 el 44 per cent de les víctimes mortals per incendis a la llar eren també persones majors de 65 anys.

 

Justament, amb l’objectiu de disposar d’una diagnosi acurada de la situació, l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya es dedicarà enguany a la gent gran. Serà el primer gran estudi sobre la seguretat d’aquest col·lectiu, que permetrà fer emergir la incidència real de delictes i accidents.

 

 

 

“El projecte del Govern continua intacte”. Així ho ha manifestat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, qui ha volgut deixar clar que “el compromís i el propòsit d’aquest Govern sempre ha estat i continua sent el mateix, poder consultar el poble de Catalunya sobre el futur polític de Catalunya”, fer “la consulta definitiva” que el Govern de l’Estat “no ens va deixar fer”. I al mateix temps, ha destacat Homs, “tirar endavant els projectes propis de la legislatura, fins allà on sigui possible, conscients de la situació econòmica i financera”. “És la voluntat i en tenim l’obligació”, ha asseverat Homs.

 

En aquest sentit, el conseller de la Presidència ha insistit que l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2015 “no estan vinculats al calendari electoral” i els ha situat com “una garantia jurídica per poder fer petites coses de més” que la pròrroga dels comptes actuals “no permet introduir”. “Tothom vol ser partícip del tall, però ningú vol l’os, però resulta que això va sencer”, ha advertit Homs.

 

El titular de la Presidència ha respost l’apel·lació al sentit comú que ha fet avui des de Mèxic el president del Govern espanyol, a qui ha instat “complir amb les lleis i amb els compromisos”, com el nou model de finançament que hauria d’estar vigent des de gener de 2014 o les inversions compromeses en infraestructures. “Compleixin les lleis, paguin els deutes i respectin els principis més elementals de l’autogovern i de l’autonomia, perquè la constant del senyor Rajoy consisteix en no fer i en no deixar fer”, ha denunciat.

 

 

 

El Govern ha aprovat el Programa de mesures per a la intervenció amb fills de dones en situació de violència masclista 2014-2017, el primer d’aquestes característiques que es desenvolupa a Catalunya i que recull la necessitat de visibilitzar i millorar l’atenció dels fills de dones que pateixen violència masclista. La iniciativa “va un pas més enllà en la prevenció, la detecció i l’atenció de la violència masclista” i focalitza les accions en els infants i adolescents, especialment vulnerables en aquest tipus de situacions. El programa alerta sobre el risc que els infants integrin en un futur aquests models violents de relació, en el cas dels fills, i de submissió i dependència, en el cas de les filles. Els serveis d’atenció especialitzada van atendre l’any passat 2.852 dones i 836 infants víctimes de violència masclista.

 

En l’àmbit legislatiu, el Govern ha aprovat el Projecte de llei que modifica la Llei de la Carta municipal de Barcelona per adaptar-la als canvis que s’han produït en la normativa reguladora dels ens locals. En aquest sentit, el text “sobreviu” a la Llei espanyola de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que “compta amb una clara oposició” del món local i del Govern de la Generalitat. Acordat per unanimitat a la Comissió Mixta Generalitat de Catalunya–Ajuntament de Barcelona, el document també reconeix amb el rang normatiu adient la figura del Síndic de Greuges municipal, plenament consolidada.

 

També s’ha aprovat el Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018, que fixa com a objectius prioritaris els drets humans de les dones i els drets col·lectius dels pobles. El document també aposta per la concentració geogràfica i l’acompanyament dels processos locals i regionals. Es tracta del quart pla director de la política pública de cooperació, que fixa les prioritats geogràfiques i sectorials i reafirma el compromís de Catalunya amb la llibertat, la justícia global i la solidaritat internacional. El document, que el Govern trametrà al Parlament, s’ha elaborat a partir d’un ampli procés participatiu amb tots els actors implicats.

 

 

 

El Govern ha aprovat un decret llei que amplia fins a l’1 de gener de 2017 el termini perquè els tècnics i professionals que desenvolupen activitats físiques i esportives adaptin les seves titulacions a la Llei de l’exercici de les professions de l’esport. La mesura “respon a una demanda constant del món de l’esport” i pretén facilitar el procés de regularització d’aquests col·lectius, davant les “dificultats” detectades per tècnics i entitats per adaptar-se a la legislació vigent, atesa la “gran diversitat” del sector. L’ampliació del termini permetrà disposar de més temps per tramitar i aprovar la modificació de la Llei, actualment en tràmit parlamentari, que permetrà donar cobertura legal a noves necessitats detectades des de l’entrada en vigor de la norma.

 

En el terreny econòmic, el Govern ha autoritzat la venda de l’immoble modernista casa Burés, situat al carrer Girona de Barcelona, per un import de gairebé 18,8 milions d’euros a la societat mercantil Trinder Promociones, SL, Societat Unipersonal, del grup britànic Europa Capital. Des del 2012 la Generalitat ha venut 38 immobles per un import de 596,4 milions d’euros, uns ingressos extraordinaris que han contribuït a reduir el dèficit de l’Administració.

Finalment, el Govern ha aprovat destinar 8 milions d’euros per a la convocatòria d’ajuts de 2015 que fomenta la concentració i la modernització de les cooperatives agràries i ha autoritzat a concedir una subvenció d’1 milió d’euros a Creu Roja a Catalunya per a actuacions de caràcter sanitari i humanitari.