El Govern ha acordat crear la Taula d’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, encarregada de “vehicular mesures concretes urgents per a les persones afectades pels desnonaments” i fer front a la situació de les persones amb “vulnerabilitat energètica” a Catalunya. La nova Taula s’adscriu al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i comptarà per al seu funcionament amb el suport administratiu, tècnic i logístic de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu que la taula estarà constituïda en el termini d’un mes. D’aquesta manera, el Govern dóna compliment al mandat del Parlament de Catalunya previst en la Resolució 17/XI, que instava l’Executiu català a fusionar la Taula sobre desnonaments i la Taula sobre la pobresa energètica per unificar els mecanismes de participació social i institucional en l’àmbit de l’habitatge i de la pobresa energètica, atesa la vinculació dels problemes en els dos àmbits. 

 

La Taula d’emergència en l’àmbit de l’habitatge estarà presidida per la persona titular del departament competent en matèria d’habitatge, amb vicepresidències per als secretaris d’Habitatge i Millora Urbana; Afers Socials i Famílies, i Empresa i Competitivitat. També en formaran part en qualitat de vocals representants d'altres departaments de la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, com a portaveus del món local; el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya; entitats empresarials i sindicals; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; entitats financeres; empreses subministradores d’energia i aigua, així com entitats socials del tercer sector.

 

El Govern va crear al setembre de 2013 la Taula sobre desnonaments, amb l’objectiu de vehicular mesures concretes urgents per a les persones afectades pels desnonaments. Al juny de 2014, un nou Acord de Govern va permetre crear la Taula sobre la pobresa energètica, òrgan d’assessorament al Govern i de concertació social per fer front a la situació de les persones amb vulnerabilitat energètica a Catalunya. La Taula sobre desnonaments estava adscrita fins ara al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, mentre que la Taula sobre pobresa energètica es relacionava a través del Departament d’Empresa i Coneixement.

 

El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 17/XI, de 10 de març de 2016, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional, va instar el Govern a fusionar les dues taules.

 

 

A preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu Munté ha reiterat que el Govern no preveu incloure cap augment del tram autonòmic de l’IRPF en el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres. “El compromís del Govern és treballar per rebaixar la pressió fiscal a les rendes més baixes”, ha assegurat Munté. Un objectiu, ha dit, que és “perfectament compatible” amb l’estudi d’altres escenaris possibles per augmentar els ingressos de la Generalitat.

 

La portaveu ha recordat que el passat ple parlamentari sobre l’emergència social va instar el Govern a estudiar l’aplicació de noves figures fiscals i millorar les ja existents com ara el tram autonòmic de l’IRPF, entre d’altres, que permetin incrementar la recaptació i avançar cap a un sistema fiscal més progressiu

 

“Estudiem tot el que es pugui estudiar per millorar la progressivitat del sistema impositiu català i millorar l’obtenció d’ingressos”, ha insistit Munté. Per aquest motiu, ha afegit, el Govern està observant el sistema tributari “en el seu conjunt”, no només l’IRPF, per trobar solucions que possibilitin compensar una rebaixa en el tipus impositiu d’aquest impost, tot i ser conscient que el problema no és de fiscalitat sinó d’”infrafinançament”..

 

La portaveu ha subratllat de nou que l’aprovació dels pressupostos és “necessària i imprescindible” per aconseguir el “doble objectiu” del Govern: donar resposta a les necessitats de la ciutadania i avançar en la creació d’estructures d’Estat. En aquest sentit, Munté ha explicat que el Govern està treballant per enllestir els comptes durant aquest mes de maig, amb l’objectiu que el Parlament els pugui aprovar el mes de juliol. “Estem davant un Govern espanyol en vigílies electorals i nosaltres tirem endavant el nostre full de ruta”, ha assegurat.

 

 

El Govern també ha acordat avui la creació d’una Comissió que serà l’encarregada d’impulsar i coordinar l’actuació de l’Executiu en matèria de protecció d’infants i adolescents davant els maltractaments. La creació d’aquest ens respon a la voluntat del Govern de situar la lluita contra el maltractament infantil al mateix nivell que la lluita contra la violència masclista i garantir el màxim esforç en la lluita contra el maltractament infantil i la protecció dels menors d’edat.

 

Atès que diversos departaments tenen competències en matèria d’infància, la creació d’aquesta Comissió, adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, permetrà coordinar i desenvolupar les actuacions transversals necessàries per protegir els menors de qualsevol maltractament.

 

En aquest sentit, la Comissió desenvoluparà les línies de treball següents: desplegar polítiques preventives; promoure el correcte tractament de la informació sobre maltractaments a infants i adolescents; desplegar totalment el Sistema d’informació i gestió en infància i adolescència; desenvolupar la protecció davant de la victimització secundària dels menors d’edat; desenvolupar l’atenció especialitzada per part de la Policia de la Generalitat, els serveis sanitaris i  la comunitat educativa dels infants i adolescents víctimes de maltractaments; revisar l’actual servei d’atenció immediata per a una resposta efectiva de les comunicacions de possibles maltractaments comesos a un infant o adolescent; desenvolupar el servei d’atenció especialitzada als infants i adolescents víctimes d’abús sexual que s’haurà d’incloure en la propera Cartera de Serveis Socials; incrementar el suport als programes per a la detecció i l’atenció del maltractament a infants i adolescents; impulsar l’atenció a infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista i desenvolupar l’atenció prioritària dels infants i adolescents víctimes de maltractaments.

 

Finalment, el Govern també desenvoluparà l’Observatori dels Drets de la Infància perquè esdevingui un organisme que vetlli d’una manera eficaç i garantista pels drets de la infància i l’adolescència. L’Observatori també vetllarà per fomentar els drets dels infants i adolescents i assessorarà i farà propostes a la Comissió per impulsar la protecció efectiva davant dels maltractaments.

En l’àmbit econòmic, el Govern ha donat avui el vistiplau al decret llei que modifica la Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries, amb què es crea un Fons cooperatiu de suport a aquestes entitats. La voluntat de l’Executiu català és dotar al sector d’un nou instrument per facilitar el finançament a aquelles cooperatives que, en assemblea, acordin procedir a la liquidació ordenada de la seva secció de crèdit i, d’aquesta manera, preservar els saldos creditors i els interessos dels socis. L’objectiu final va en la línia d’altres actuacions del Govern per reestructurar el sector, reforçar i millorar el seu funcionament, i contribuir a potenciar l’activitat del món agrari i per extensió de l’entorn rural. 

 

En aquest sentit, les cooperatives que vulguin mantenir la seva secció de crèdit hauran de participar en aquest Fons que es nodrirà amb aportacions de cadascuna d’aquestes entitats. D’acord amb el text del decret llei, les cooperatives hi destinaran, com a mínim, el 3% sobre els saldos creditors mitjans mensuals de cada secció de crèdit, en data de 31 de desembre de cada any. La nova norma també incorpora mecanismes per assegurar que el Fons sempre disposi de liquiditat per donar resposta a les necessitats de les cooperatives associades.

 

El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit podrà facilitar finançament a través de tres instruments: l’atorgament de garanties, la concessió d’operacions de finançament o l’adquisició d’actius o passius, ja sigui per mantenir la seva gestió o bé per encomanar-la a tercers. El nou instrument estarà operatiu a partir del proper 1 de juny.

 

El Fons estarà administrat per una cooperativa de segon grau, designada per acord de Govern a proposta del conseller d’Economia i Hisenda (òrgan competent de la supervisió prudencial d’aquestes entitats), que tingui un paper central en la cerca de la millora de la gestió de les seccions de crèdit i a vetllar pels interessos del sector. En aquest sentit l’Executiu català ha aprovat avui mateix nomenar l’Associació de Seccions de Crèdit, ASC, SCCL, integrada per cooperatives amb secció de crèdit que aglutinen la quasi totalitat dels saldos creditors del sector, com a gestora d’aquest nou instrument. Segons la nova norma, la cooperativa administradora haurà de col·laborar amb el Departament d’Economia i Hisenda “i facilitar la informació relativa al Fons que resulti necessària”.

 

  

El Govern ha donat llum verd al Programa campanya d’estiu de prevenció d’incendis forestals i, en el marc d’aquest Programa per a l’any 2016, autoritza la contractació dels recursos humans necessaris, que es concreta en 38 efectius.

 

El Programa té una durada màxima de 6 mesos i es crea amb l’objectiu de donar suport a les actuacions del Cos d’Agents Rurals i al Servei de Prevenció d’Incendis de la Direcció General de Forests del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya en la vigilància activa durant els mesos d’estiu per a la lluita i prevenció dels incendis forestals, projecte d’interès general i social que s’executa anualment.

 

El Departament d’Agricultura continua fent un seguiment estricte de totes les mesures en marxa, tractant cada any de millorar i afinar els paràmetres que han d’acabar per donar el seu fruit en aquesta matèria, com ha fet revisant i modificant l’ordre que regula el risc d’incendi en les collites agrícoles, amb un consens amb el sector agrari i fent després la difusió corresponent a través de les seves oficines i del mateix sector. També s’ha revisat les activacions de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i millorat les prediccions d’acord amb els estudis que es duen a terme en col·laboració amb els centres de recerca.

 

Es manté el desplegament de recursos garantint una dotació pressupostària per a l’estratègia de prevenció d’incendis per al 2016 de més de 15 milions d’euros, s’intensifica la pedagogia envers la ciutadania amb jornades específiques i fent una campanya de prevenció d’incendis conjunta amb el Departament d’Interior.

D’altra banda, el Govern també ha aprova la contractació de personal als parcs naturals per reforçar el període estival. Concretament, es contractaran 22 persones durant els mesos estivals per reforçar el control dels visitants i informar sobre les possibles rutes i activitats autoritzades als parcs citats. També realitzaran tasques de condicionament als accessos més transitats, per mantenir i protegir aquestes zones d’alt valor natural.

 

El Govern ha aprovat la reestructuració de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), amb la finalitat de potenciar la formació en alta direcció i la recerca de la institució, optimitzar-ne la formació contínua professionalitzadora i millorar-ne la projecció exterior. L’EAPC va ser creada el 1912 per Enric Prat de la Riba i recuperada el 1979, i l'objectiu és que esdevingui el motor dels canvis futurs en l’organització del sector públic català.

 

L’EAPC passa a organitzar-se a partir d’ara en tres grans subdireccions: la Subdirecció General de Recerca i de Formació en Alta Direcció; la Subdirecció General de Captació de Talent i Formació Contínua Professionalitzadora i la Subdirecció General d’Administració, Serveis i Projecció Externa. Des d’aquestes unitats, l’EAPC afronta el repte estratègic d’implantar un model unitari i de prestigi orientat a la formació acadèmica, política, administrativa i humanista del personal del sector públic català.

 

L’Escola també es fixa com a eixos prioritaris adequar l’oferta de serveis i recursos a les exigències polítiques i socials actuals, d’una banda, i reforçar les xarxes internacionals amb centres homòlegs i acadèmics posicionant-se entre els principals referents internacionals en la formació i la recerca en l’àmbit públic, de l’altra. Amb aquest objectiu, l'EAPC i l'École Nationale d'Administration (ENA) van acordar la setmana passada diverses línies de col·laboració entre les quals destaquen la programació de cursos a l'Escola impartits per professorat de l'ENA, intercanvis entre l'alumnat de les dues institucions, així com la publicació d'articles a les revistes editades pels dos centres. Aquesta col·laboració va lligada a la reformulació del Mestratge en Alta Funció Directiva.

 

El Govern ha acordat presentar-se en els recursos d’inconstitucionalitat que el president del Govern espanyol ha plantejat contra la llei de simplificació de l’activitat administrativa, la d’igualtat efectiva de dones i homes i la de l’impost sobre habitatges buits. L’Executiu presentarà al·legacions en defensa de la constitucionalitat de les mesures i exigirà que s’aixequi de forma immediata la suspensió cautelar d’aquestes lleis decretada pel Tribunal Constitucional.

 

La Llei de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica tenia com objectiu reduir els tràmits, incrementar la transparència i la simplicitat dels procediments i eliminar el temps per iniciar una activitat econòmica de baix risc. Amb la seva entrada en vigor, es donava resposta a la demanda de la ciutadania, del món local i del món empresarial de simplificar i agilitar els procediments administratius.

 

L’impost sobre els habitatges buits es va començar a recaptar l’1 de març passat amb l’objectiu de reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició per a lloguer social. L’impost grava l’incompliment de la funció social de la propietat d’immobles buits com a dret fonamental que figura tant en l’Estatut d’autonomia de Catalunya com en la Constitució espanyola i en la normativa internacional. Tot i que el tribut no té una voluntat recaptatòria, el Govern preveia uns ingressos anuals d’uns 8 milions d’euros, que es destinarien a ampliar la partida destinada a la compra de pisos per a lloguer social.

Finalment, la llei d'igualtat de dones i homes, aprovada el mes de juliol passat per unanimitat en la majoria d’articles, té per objectiu que el dret fonamental de la igualtat entre dones i homes s'exerceixi de manera efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural, amb una regulació pròpia i singular, d'acord amb el marc competencial.

 

Encara en l’àmbit de la defensa de les competències de la Generalitat, el Govern ha acordat presentar un conflicte de competència al TC en relació amb diferents preceptes del Reial decret 56/2016, pel qual es trasllada la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'eficiència energètica, referent a les auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i promoció de l'eficiència del subministrament d'energia.

 

En concret, el Govern considera que l’article 13 i les disposicions finals primera i quarta d’aquesta normativa estatal vulneren la competència de la Generalitat en matèria d’energia i de protecció del medi ambient, àmbits reconeguts respectivament en els articles 133 i 144 de l’Estatut. Aquesta posició ha estat avalada per un recent dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Prèviament, el Govern ja havia presentat un requeriment d’incompetència a l’Executiu espanyol, que ha estat rebutjat.

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Rosa Vidal com a Interventora General, i de Jaume Serra i Casals com a director de Serveis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.