Foto de la roda de premsa

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge

query_builder   5 març 2019 15:27

thumb_up Acords del Govern

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge

Foto de la roda de premsa
  • La normativa busca un triple objectiu: fer front al dèficit d’habitatges de protecció pública de lloguer, tenir més instruments per combatre les situacions d’emergència i els desnonaments i propiciar una moderació dels preus del lloguer dels habitatges lliures
  • El Govern crea el Programa per a la preparació de la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030
  • El Govern anul•la els actes institucionals i les reunions durant el 8-M
  • Artadi sobre les darreres declaracions de testimonis al judici de l’1-O: “Fer negacionisme de les càrregues policials ratlla el ridícul”
El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge amb un triple objectiu: “Incrementar el parc de lloguer, dotar-nos de més instruments per combatre les situacions d’emergència i els desnonaments i moderar els preus del lloguer dels habitatges lliures”.
 
Així ho ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Calvet ha qualificat la mesura d’”urgent” i “prioritària” per “donar resposta immediata a les necessitats d’habitatge”, ja que  la legislació actual en aquesta matèria “no serveix prou bé en molts casos” i cal “ampliar-la i reforçar-la” per adaptar-la a la realitat actual.
 
Per al primer objectiu, el Decret llei inclou diferents mesures destinades a incrementar tant els patrimonis públics de sòl, com els parcs públics d’habitatge de lloguer, com també el parc privat de protecció pública i de lloguer. A més, introdueix nous condicionants per fer permanent la durada de la protecció oficial:
 
Incrementar el patrimoni públic de sòl i d’habitatge amb destinació a habitatges de protecció pública. S’inclouen nous drets d’adquisició preferent a favor de la Generalitat en el cas de transmissions oneroses de sòls privats que formin part de les reserves de protecció pública o d’immobles amb habitatges arrendats que es venguin sencers.
 
També s’estableix una nova regulació que permet tant als ajuntaments com a la Generalitat adquirir sòls mitjançant el dret de tanteig i retracte o mitjançant l’expropiació forçosa i destinar-los específicament a construir-hi habitatges de protecció pública. En cas que ja hi hagi habitatges construïts, els permet destinar-los a aquest règim de protecció encara que el planejament urbanístic no ho especifiqui.
 
Incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer. El Decret llei preveu que els municipis amb demanda residencial forta i acreditada impulsin, en el termini de dos anys, la construcció d’habitatges de protecció pública sobre solars disponibles del seu patrimoni per destinar-los prioritàriament al règim de lloguer.
 
A més, les administracions estan obligades a mantenir la titularitat pública dels sòls amb destinació a habitatge de protecció pública que obtinguin per cessió en les actuacions urbanístiques i a destinar els habitatges també a lloguer. El Decret llei preveu la possibilitat de modular la forma d’efectuar aquestes cessions per tal que permetin finançar la construcció d’aquests habitatges.
 
Incrementar el parc d’habitatges privats de lloguer i els habitatges privats de protecció pública. S’inclou la possibilitat que els plans urbanístics destinin terrenys per a la construcció d’habitatges plurifamiliars específicament de lloguer. Així mateix, es millora la possibilitat de destinar parcialment els edificis a habitatges de protecció pública, en sòl urbà consolidat, per tal d’aconseguir habitatges més adequats a les necessitats socials i propiciant una oferta més variada.
 
El Decret llei preveu també que en el cas de promocions privades que hagin rebut algun tipus d’ajut públic hi hagi una cobertura total per part de la Generalitat dels lloguers impagats i que els adjudicataris tinguin prioritat en la percepció dels ajuts al pagament del lloguer.
 
Nous condicionants perquè la qualificació dels habitatges amb protecció oficial sigui permanent. El Decret llei estableix que, a partir de la seva entrada en vigor, la qualificació dels habitatges amb protecció oficial serà vigent mentre concorrin alguna de les dues circumstàncies següents: que el planejament urbanístic els reservi a l’ús d’habitatge de protecció pública o que formin part d’un patrimoni públic de sòl i d’habitatge. En la resta de circumstàncies, la durada podrà ser determinada, segons s’estableixi reglamentàriament, en funció, si s’escau, dels ajuts percebuts per a la seva promoció.
 
El Decret llei fixa un règim transitori per als habitatges que ja tinguin la qualificació definitiva de protecció oficial o que estiguin en tràmit per obtenir-la. En el primer cas, si els habitatges estan construïts sobre sòls públics, la durada de la qualificació passa a ser permanent. En el segon cas, s’aplicarà la durada permanent si es troben sobre sòls públics o de reserva encara que ja haguessin obtingut la qualificació provisional.
 
S’introdueixen nous criteris per a la determinació dels preus dels habitatges amb protecció oficial i per a l’adjudicació dels de lloguer.
 
Atendre les situacions d’exclusió residencial
 
El segon objectiu del Decret llei és combatre les situacions d’emergència i els desnonaments. La nova normativa preveu que els pisos de persones jurídiques que portin més de dos anys buits i els que formen part d’edificis en construcció pendents d’acabament des de fa més de dos anys amb obres executades en més del 80% s’hauran d’inscriure en el Registre d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant. Contra aquestes situacions anòmales, es podran imposar multes coercitives a part de la possibilitat que la Generalitat i els ajuntaments els puguin expropiar a preu reduït per incompliment de la funció social de la propietat.
 
El Decret llei articula també convenientment les mesures que preveu la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, per tal de garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges assequibles de lloguer.
 
També regula els allotjaments provisionals de les persones que es trobin en situació d’emergència social i facilita la construcció d’edificis per a aquesta destinació.
 
Els contractes de lloguer hauran d’incloure l’Índex de Referència
 
El nou Decret llei inclou també mesures per propiciar una moderació dels preus del lloguer dels habitatges del mercat lliure a través de l’Índex de Referència del preu del lloguer, que informa sobre la mitjana del preu del lloguer d’un habitatge de característiques similars en el mateix entorn urbà.
 
El Decret llei dona rang i efectes legals a aquest índex i la seva consignació serà obligatòria en tots els anuncis de publicitat i en els contractes de lloguer dels habitatges.
 
La Generalitat tindrà en compte l’Índex de Referència en el desenvolupament de les polítiques públiques i només els arrendadors dels habitatges llogats amb rendes inferiors a aquest índex es podran beneficiar dels ajuts públics adreçats al foment del lloguer
 
El Govern crea el Programa per a la preparació de la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030
 
El Govern ha aprovat crear el Programa per a la preparació de la candidatura de Catalunya per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona del 2030, ja que considera que l’organització d’aquest esdeveniment seria cabdal per a la projecció exterior de Catalunya i per al desenvolupament econòmic i social del territori, especialment, de les comarques pirenaiques.
 
Amb aquest acord, es vol donar “la màxima transcendència possible en l’avaluació d’aquesta candidatura” per aconseguir que la nominació, en cas que es presenti, “tingui el millor èxit possible”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi
 
“El Govern veu el projecte olímpic com una gran oportunitat per repensar, primer, la relació de Barcelona i amb el territori però sobretot també el Pirineu, parlant d’esport, no només l’esport de neu sinó també comunicacions, sostenibilitat i projecte de futur de les persones que viuen al Pirineu”, ha dit Artadi.
 
En aquest sentit, la portaveu ha assegurat que l’objectiu del Govern és “veure com a través d’un projecte esportiu repensem el país. Aprofitem per fer un debat de país d’on volem situar els Pirineus d’aquí 5,10, 20 anys. Que se situï al mapa, tant a nivell intern com a escala internacional”.
 
“Necessitem posar la mirada Pirineu, sobretot escoltar la  gent, oferint que ells mateixos són els que han de projectar com veuen el futur i cap on volen aprofitar aquesta oportunitat que se’ns ha posat sobre la taula”, ha afegit.
 
Per aquest motiu, el Govern treballarà per una proposta “basada en uns Jocs que s’adaptin al territori i no al revés” perquè “no és el territori, no és el país que s’ha d’adaptar a una competició internacional”. Una proposta, ha detallat Artadi, que tindrà com a premisses fonamentals la sostenibilitat, el respecte ambiental i la igualtat de gènere i d’oportunitats.
 
El programa coordinarà la col·laboració amb d’altres administracions públiques, entitats, organismes i agents socials, esportius i territorials que s’adhereixin a aquest projecte olímpic. Concretament, els objectius d’aquest programa són intercanviar informació i experiències en l’àmbit de l’esport, especialment en l’àmbit de les competicions esportives de caràcter internacional; estudiar i analitzar els reptes que representa per a Catalunya la presentació d’una candidatura olímpica i, per últim, aprofitar l’expertesa tècnica dels organismes i entitats de la Generalitat sobre els esdeveniments esportius competitius.
 
El Govern lidera des del 2017 la Taula de treball permanent dels Jocs d’Hivern del 2030, formada per uns 50 representants d’institucions públiques i privades. La Taula compta amb la presència de les principals institucions públiques, esportives i empresarials d’àmbit català, sota el lideratge de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de preparar una candidatura de país.
 
La direcció del Programa
 
El Programa queda adscrit al departament competent en matèria d’esports i la persona titular de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física n’exercirà la direcció, tot i que el titular del Departament de la Presidència en pot designar un altre.
 
El director o directora del Programa té assignades les funcions següents:
 
·       Impulsar la celebració a Catalunya d’esdeveniments esportius internacionals, especialment els relacionats amb el moviment olímpic i paralímpic.
·       Consolidar el compromís de Catalunya amb el moviment olímpic i paralímpic.
·       Fomentar la internacionalització de l’esport català a tots els nivells i la promoció de Catalunya com a país esportiu.
·       Participar en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l'esport així com de la pràctica d’activitat física i del foment d’estils de vida saludables per al conjunt de la ciutadania.
·       Mantenir la interlocució, mitjançant el Departament de la Presidència, amb els altres Departaments de la Generalitat de Catalunya que s’escaiguin per al correcte desplegament del Programa.
·       Mantenir la interlocució del Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de la Presidència, amb les institucions, entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional competents en matèria d’esport per a la promoció i preparació de la candidatura de Catalunya per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona.
·       Fer el seguiment dels treballs i estudis per a la preparació de la candidatura.
·       Promoure l’obtenció de recursos econòmics per a la preparació de la candidatura.
·       Impulsar, dirigir, supervisar i coordinar les activitats i els treballs que es portin a terme en el marc d’aquest Programa i efectuar-ne el seguiment.
 
El Govern anul·la els actes institucionals i les reunions el 8-M
 
La portaveu Artadi ha explicat que el proper 8 de Març el Govern anul·larà tots els actes institucionals i reunions per “facilitar que les dones que es vulguin adherir a la vaga, que té motius legítims, ho puguin fer amb total llibertat”. Pel que fa als membres del Govern, Artadi ha detallat que seran presents en els “àmbits reivindicatius” i a la “manifestació de la tarda”.
 
Artadi també ha anunciat que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit reformar el jurat del Premi Internacional Catalunya (PIC) i incorporar-hi cinc dones. “El jurat s’acabarà de reformar però era urgent feminitzar el jurat del premi de referència internacional que es dona a Catalunya”, ha valorat Artadi. 
 
Les noves membres del jurat del PIC són Anna Cabré, catedràtica de Geografia Humana a la UAB; Bel Olid, escriptora, traductora i professora de llengua a la UAB; Therese Jamaa, directora general de GSMA; Núria Basi, presidenta del Grup Basi fins a final de 2017, i Carme Pigem, arquitecta i fundadora de l’estudi d’Olot RCR Arquitectes.
 
Artadi ha agraït, en nom del Govern, la “generositat” d’aquestes dones d’acceptar formar part del jurat del PIC.
 
Artadi sobre les darreres declaracions de testimonis al judici de l’1-O: “Fer negacionisme de les càrregues policials ratlla el ridícul”
 
A preguntes dels periodistes, la portaveu Artadi ha valorat les declaracions de testimonis com l’exdelegat del Govern espanyol, Enric Millo, o l’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que en el judici de l’1-O han negat les càrregues policials durant la jornada del referèndum:
 
“Fer negacionisme a aquestes alçades sobre uns fets que es van veure arreu del món traspassa la línia del ridícul. Les càrregues les va veure tothom perquè afortunadament hi havia periodistes de tot el món. L’únic lloc on no es poden visualitzar és a la sala del Suprem, perquè el jutge Marchena decideix que això no és rellevant”, ha afirmat.
 
“L’única violència que es va veure és la de la policia pegant la gent que volia votar, i aquest és l’únic delicte que s’hauria d’estar jutjant”, ha manifestat Artadi. ”Això no ho remunten ni els programes internacionals del senyor Borrell”, ha afegit.
 
La portaveu ha destacat també que l’Audiència de Barcelona ha reobert un cas per la  violència desproporcionada en algunes escoles. “La  instrucció que va donar el TSJC va ser molt clara sobre la importància de prioritzar la convivència, i es veu qui ho va fer i qui no: el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil s’ho van saltar, va estar carregant contra ciutadania pacífica”.
 
Finalment, Artadi ha anunciat que la reunió del Govern de la setmana que ve es celebrarà dilluns a Vielha, a la seu del Conselh Generau d’Aran.
 
Els arxius privats podran constituir-se com a seccions de l’Arxiu Nacional de Catalunya
 
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el decret que preveu que els arxius que siguin titularitat de persones físiques i jurídiques de caràcter privat es puguin constituir com a seccions de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Mitjançant aquest decret, es vol facilitar l’accés a la informació i la gestió documental dels arxius privats, que, per les seves característiques, sovint tenen dificultats per donar a conèixer els seus fons o són desconeguts per la ciutadania i per l’Administració de la Generalitat. El Govern vol, per tant, posar a l’abast de tothom fons privats, atès que alguns d’aquests conserven documentació històrica d’abast nacional de gran rellevància, que forma part del patrimoni documental català i que és imprescindible per al coneixement de la història del nostre país.
 
D’acord amb aquest decret, les institucions d’arxiu que es constitueixin com a seccions continuaran disposant d’autonomia en la seva gestió. A més, per tal de poder constituir-se com a seccions de l’ANC, aquests centres hauran d’estar integrats en el Sistema d’Arxius de Catalunya i conservar documentació que formi part del patrimoni documental de Catalunya, que sigui d’abast nacional i de gran rellevància. L’adscripció d’un centre d’arxiu com a secció de l’ANC s’haurà d’establir mitjançant conveni.
 
El Govern presenta l’informe final d’avaluació del Pla de Govern Obert 2017-2018 amb una execució del 72,8%
 
El Govern ha presentat l’informe final d’avaluació del Pla de Govern Obert 2017-2018. El pla, que aplega totes les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya destinades a la consolidació, la millora i l’enfortiment del govern a Catalunya, contempla 123 actuacions agrupades en els àmbits següents: transparència; dades obertes; bon govern; participació ciutadana i qualitat democràtica; i canvi cultural, és a dir, la formació i les accions destinades a promocionar i sensibilitzar la ciutadania sobre el govern obert. 
 
Malgrat l’aplicació de l’article 155, que va afectar durant més de set mesos el període de vigència del Pla de Govern Obert 2017-2018, l’execució de les actuacions previstes ha estat del 72,8%. A continuació es mostra el percentatge d’execució de cadascun dels àmbits previstos al pla.
 
Àmbit d’actuació
Percentatge d’execució
Transparència
67,5%
Dades obertes
59,7%
Bon govern
76,2%
Participació ciutadana i qualitat democràtica
92,3%
Canvi cultural
74,4%
 
El Pla de Govern Obert 2017-2018 va donar continuïtat a l’anterior Pla del 2015-2017, que incorporava els àmbits de la publicitat activa, el dret d’accés a la informació, el bon govern i la participació ciutadana i va suposar un pas endavant en l’àmbit del context global del govern obert.
 
Algunes de les actuacions més remarcables que s’han assolit amb aquest Pla han estat la publicitat de les dades del Registre del sector públic de la Generalitat en format reutilitzable; la integració en el Portal de Govern Obert dels portals de transparència, dades obertes i participació ciutadana; la publicació de les reunions mantingudes per les autoritats i càrrecs públics amb els grups d’interès; la publicació en format interactiu, reutilitzable i accessible de l’import contractat anualment per cada adjudicatari; la realització d’un pla de formació sobre participació ciutadana; l’elaboració d’una guia de transparència per a les entitats del sector públic; l’elaboració d’un nou Acord de Govern sobre dades obertes a la Generalitat; o el desenvolupament de processos participatius per a l’elaboració de plans i normativa, i per al disseny i millora de polítiques públiques.
 
Aquest informe s’elabora en el marc de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que estableix que el Govern ha d’aprovar un pla estratègic per a l’aplicació d’aquesta llei i n’ha d’avaluar anualment el grau del compliment.
 
El Govern ja treballa en l’elaboració del Pla de Govern Obert 2019-2021. Properament s’obrirà un procés participatiu a la ciutadania en relació amb les prioritats de les polítiques públiques de la Generalitat en matèria de Dades Obertes, Transparència, Participació Ciutadana i integritat pública.
 
El Govern aprova la creació del Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim
 
El Govern ha donat llum verda a la creació del Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim, un nou organisme que vol articular un mecanisme de relació, interacció i sinergia per a la consecució comuna d’objectius compartits com el d’impulsar actuacions que afavoreixin la participació de les dones del món rural i marítim en espais públics i de presa de decisions en els àmbits sindical, professional, cooperatiu i polític.
 
La creació d’aquest Consell Assessor és una mostra més de la voluntat del Departament d’Agricultura d’escoltar la veu de les dones del sector i d’incorporar de manera transversal la visió de gènere en totes les polítiques desplegades per la Conselleria.
 
És també la via d’establir un marc de relacions formals i efectives entre el Departament d'Agricultura i les recentment creades Associació Catalana de Dones de la Mar i Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya.
 
La dona rural constitueix un eix estratègic per al desenvolupament rural, i la seva qualitat de vida té un impacte directe en la vertebració social del territori i de l’economia agrària. És un dels reptes més importants de la igualtat d’oportunitats. 
 
A la Catalunya rural, que és el 90% del territori, hi viuen actualment gairebé 1 milió de dones. Es quantifica l’ocupació en el sector agrari en un 20% de dones davant d’un 80% d’homes. I, en l’àmbit de la pesca, la dona representa encara no un 1%. A Catalunya, hi ha 56.000 explotacions agràries i una tercera part són titularitat de dones.
 
El Govern realitzarà una consulta pública prèvia a l’actualització i revisió del decret que regula els estudis d’avaluació de la mobilitat generada
 
El Govern realitzarà una consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret relatiu a la revisió i actualització del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Amb aquesta revisió es pretén adaptar la normativa a la realitat present i futura.
 
La consulta recollirà les propostes de millora que puguin fer les entitats públiques, les privades i els professionals que elaboren aquests estudis tant destinats a la planificació del territori com a projectes d’implantacions singulars o els col·lectius que es puguin sentir interpel·lats a participar en la definició i objectius sobre la matèria de la planificació de la mobilitat generada.
 
La consulta ha de permetre identificar com es valoren els diferents aspectes que haurien de ser objecte d’actualització del Decret, especialment els relacionats amb el foment de la mobilitat sostenible, l’accessibilitat i la qualitat de l’aire. Així mateix, es recolliran també les aportacions d’entitats vinculades al foment dels diferents modes de mobilitat sostenible, o de professionals i tècnics que han de dissenyar i elaborar els plans o projectes relacionats amb els continguts del decret.
 
El Govern aprova una aportació pluriennal de 52,5 milions d’euros pel contracte programa amb la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya
 
El Govern ha aprovat la dotació econòmica del Contracte Programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) per als anys 2019-2022 per un valor de 52.572.774 euros, que inclou les següents línies d’actuació:
 
·         Desplegar un model de governança de ciberseguretat òptim, adreçat als Departaments de la Generalitat i el seu sector públic
·         Implementar un model de formació que permeti el desplegament dels continguts i l'assoliment d'un nivell rellevant de cobertura en temes de ciberseguretat.
·         Garantir la protecció i la resiliència en front de diferents ciberamenaces
·         Determinar el nivell de compliment normatiu de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit de la normativa TIC vigent.
·         Desplegar el suport i cobertura en el procés de desplegament de l’Agencia de Ciberseguretat de Catalunya, amb el seus nous serveis.
 
El passat 5 de febrer, el Govern va aprovar el nou contracte programa per al període 2019-2022, per tal de garantir la ciberseguretat de la societat digital a Catalunya i, en especial, la de l’Administració de la Generalitat i del sector públic.
 
Segons recull el programa acordat, el CESICAT es fa càrrec d’assessorar i donar suport al Govern en l’elaboració dels plans de ciberseguretat i en la seva posterior execució. També ha de governar els riscos de seguretat en línia dels diferents àmbits i organismes de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, i donar suport a l’Administració local del país.
 
Els Tonis de Manlleu, Festa Tradicional d’Interès Nacional
 
El Govern ha acordat declarar la Festa dels Tonis de Manlleu com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, una de les celebracions més arrelades del calendari festiu manlleuenc, amb uns trets singulars que la converteixen en una festa de referència en el context comarcal i nacional.
 
La Festa dels Tonis de Manlleu s’inicia el divendres anterior al 17 de gener i finalitza el darrer dissabte del mes de gener. Els dies centrals són el 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, i el diumenge posterior. El primer testimoni documental de la festa data del 1893 i es troba al llibre de Domènec Torrent i Garriga Manlleu: croquis para su historia, on es recullen les festes i tradicions de la ciutat. Si bé la primera referència documental data de finals del segle XIX, es creu que la festa ja se celebrava anys enrere.
 
Finalment, el Govern ha nomenat M. Dolors Feliu i Torrent com a directora general de Drets i Assumptes Constitucionals.

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 367

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 211

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 185

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined