El Govern ha donat llum verd al reglament que desenvolupa l’impost sobre les estades en establiments turístics per tal que entri en vigor el proper 1 de novembre, tal i com preveu la llei.  Durant la seva compareixença posterior a la reunió del Consell Executiu, el portaveu del Govern ha subratllat que “amb aquesta figura tributària, Catalunya s’equipara a les principals destinacions turístiques d’arreu del món”. Els recursos que s’obtinguin del nou tribut es dedicaran al foment del turisme i són per tant “recursos de caràcter finalista per al sector”.

 

 

La quota varia entre 0,5 euros i 2,5 euros per persona (IVA inclòs), amb un màxim de 7 dies, i és determinada pel tipus d’establiment i la ubicació. El Govern calcula que un 91% dels establiments turístics catalans corresponen a la franja baixa de l’impost.

 

Per evitar la doble imposició que representaria aplicar l’IVA, d’acord amb la pròpia legislació espanyola, el Govern ha acordat incloure’l en el preu final de l’impost, “de manera que aquest increment de l’IVA no encareixi la taxa tributària tal i com s’havia especulat”, ha aclarit el portaveu.

 

Amb l’impost turístic, Catalunya s’equipara a bona part de les principals destinacions turístiques d’arreu del món que ja l’apliquen, com els Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Bèlgica, els Països Baixos, la República Txeca, Hongria, Suïssa, Croàcia, Eslovènia, el Marroc, Egipte, el Japó o Tunísia.  

 

 

 

El Govern ha aprovat el Programa per a l’aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya, que permetrà posar en marxa el conveni marc que l’Agència Tributària de Catalunya i les quatre diputacions catalanes van signar el 19 de setembre passat.  El programa, de caràcter temporal, analitzarà els marcs estatutari i legislatiu a partir dels quals es construeix el sistema fiscal i financer a Catalunya i treballarà per millorar la lluita contra el frau fiscal.

 

El Govern també ha aprovat atorgar a títol pòstum la Creu de Sant Jordi al malaurat Martí Gasull i Roig, “persona de gran referència de defensa de la llengua”, fundador de la Plataforma de la Llengua i altres entitats, “per la seva aportació vital que havia entusiasmat a tanta gent i la seva manera de defensar”, ha apuntat Francesc Homs.

 

 

El Consell Executiu també ha aprovat avui el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, que ha de servir de guia per a les polítiques energètiques i de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. Es tracta del darrer pas per a l’entrada en vigor del document, que es va presentar al Govern el mes d’abril passat i que des d’aleshores ha superat el tràmit d’informació pública. L’objectiu del pla és assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i de baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg termini.

 

Entre altres acords, cal mencionar  l’actualització del Pla Interdepartamental per a la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals o l’aprovació dels  Estatuts de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat, creada per llei del Parlament de Catalunya l’any 1987.

En matèria de conflictivitat, l’executiu plantejarà un conflicte de competència al TC per l’aprovació del Pla estatal de protecció civil per risc químic. El Reial decret que el regula especifica els procediments d’actuació en matèria d’emergències sense comptar amb la participació efectiva dels territoris, i envaeix dos articles de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 

 

El portaveu ha informat que aquest matí el Govern ha rebut la transferència dels 560 milions del Fons de liquiditat autonòmic destinat a fer els pagaments pendents. Sobre el retard en la transferència del fons, Homs ha volgut deixar clar que el Govern no l’atribueix a “decisions polítiques” o “represàlies”, perquè si aquets fos el cas  “s’estaria prevaricant”.

El retard en la percepció del FLA porta, però, segons Homs, a situacions “absurdes” i “paradoxals” com el fet que aquest retard hagi provocat l’endarreriment per part de la Generalitat en el pagament de les quotes a la Seguretat Social que ara el Govern penalitza amb un augment del recàrrec. “Aquest mateix Govern que ens deu centenars de milions d’euros resulta que si et passes un dia, en aquest cas 9 dies, del pagament de les quotes a la Seguretat Social et posa un recàrrec del 20 per cent, que vol dir 24M d’euros de multa, de recàrrec”.  

 

Davant aquesta situació el portaveu ha informat que el Govern presentarà un requeriment al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, procés inicial d’un recurs, pel recàrrec imposat per l’Estat per aquests endarreriments.

 

Preguntat sobre les reaccions de l’Executiu de l’Estat a la situació política de Catalunya llençades les darreres hores, el portaveu ha volgut deixar clar que és voluntat del govern no entrar a valorar “aquestes manifestacions que poden ser ofensives per una gran part de la ciutadania”, però ha respost al president del Govern, Mariano Rajoy, -que ahir alertava que el procés obert posava en perill l’estat del benestar- que “si alguna cosa atempta contra la línia de flotació de l’estat del benestar dels ciutadans són els pressupostos generals de l’estat”.

 

D’altra banda, en resposta a Alberto Ruiz Gallardón, Homs ha afegit “que seria bo que el ministre de Justícia prengués nota que el 1978 es va decidir que el nivell d’autogovern només el podia decidir el poble de Catalunya  en un referèndum vinculant”. Aquells que discuteixen farien bé de reflexionar i tenir present la pròpia normativa espanyola que reconeix al poble de Catalunya la condició de subjecte polític per a decidir sobre la seva pròpia autonomia, ha conclòs.