• L’objectiu és garantir un servei públic eficient i de qualitat, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu
• El Govern també aprova un programa per avançar en la racionalització i simplificació del sector públic
• Homs reitera la voluntat de diàleg amb l’estat espanyol però sempre amb la consulta com a “element imprescindible”
• El portaveu del Govern demana “explicacions” als responsables polítics del ministeri de l’Interior pel suposat projecte del CNI contra el sobiranisme “per poder recuperar la confiança en un estat democràtic”

 

El Govern ha acordat crear el Comitè Executiu de la Generalitat a Girona, un òrgan interdepartamental de caràcter temporal que haurà d’aprovar, impulsar i executar les adequacions organitzatives i funcionals necessàries a l’Administració de la Generalitat a Girona per millorar el sistema de prestació del servei públic, regit sota criteris d’eficiència. La consolidació d’aquest model, segons ha destacat el conseller de la Presidència i el portaveu del Govern, Francesc Homs en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha de servir com a “prova pilot per a la modernització de l’Administració”.

 

El Govern va implantar l’any 2010 a Girona un nou model funcional i organitzatiu amb la posada en marxa de l’edifici corporatiu de la Generalitat, que supera els límits departamentals i respon a una visió corporativa i transversal en la prestació dels serveis púbics. La ubicació dels serveis territorials en un únic espai ha comportat una gestió comuna de l’edifici, amb la creació d’una gerència que optimitza la gestió dels serveis comuns. L’experiència assolida des de l’entrada en funcionament del model corporatiu requereix un seguiment acurat de la seva evolució per poder impulsar noves actuacions necessàries per continuar amb l’objectiu de racionalització i estalvi.

 

La creació d’aquest Comitè Executiu és una aposta ferma pel model d’Administració a la Generalitat a Girona, ja que facilita la presa d’acords i l’adopció de mesures executives per continuar avançant en els projectes de millora, aplicant economies d’escala al conjunt de l’organització.

 

 

Relacionat amb això, el Govern també ha aprovat la creació d’un programa per impulsar i coordinar actuacions en matèria de racionalització i simplificació del sector públic, emmarcat en la necessitat d’assolir un servei públic eficaç i eficient i garantir la sostenibilitat de les finances públiques.

 

Aquest programa ha de servir per avançar en l’objectiu de reduir un 25% el nombre d’empreses i organismes en què la Generalitat té participació majoritària, un propòsit que es podria complir a finals de 2013 ja que, segons ha recordat el portaveu Homs, ja s’ha materialitzat en un 19%. Un altre dels objectius és “tirar endavant una llei òmnibus 2 sobretot amb la mirada posada en el món local”, ha explicat Homs.

 

El programa estarà adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals i estarà dirigit pel titular de l’Àrea de Recursos Econòmics i Eficiència del Sector Públic de la Secretaria d’Administració i Funció Pública. La seva missió és executar el pla de treball per impulsar i coordinar actuacions en matèria de racionalització i simplificació del sector públic per assolir una major eficàcia i eficiència en la provisió dels serveis públics i garantir la sostenibilitat de les finances públiques, en el marc del Decret 309/2011, de 12 d’abril.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha emmarcat les reunions del president de la Generalitat, Artur Mas, amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy i amb el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, en la voluntat de l’Executiu de continuar insistint en el diàleg, però sempre amb la consulta pel dret a decidir com a element “imprescindible”.

 

En aquest sentit, Homs s’ha mostrat “sorprès” pel fet que des de Madrid es digui que “diàleg sí, però d’això i d’allò no se’n parlar”. El conseller ha tornat a defensar la “radicalitat democràtica” de la consulta i ha reiterat el compromís del Govern amb la seva celebració. “És un mandat del poble de Catalunya, un compromís del president i això és el que estem fent”, ha reblat Homs.

 

El conseller també s’ha mostrar “estupefacte” pel recurs de Ciutadans al TSJC contra el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que es reunirà per primer cop el proper dijous al Palau de la Generalitat. Segons ha explicat Homs, durant aquesta primera trobada constitutiva es plantejarà un pla de treball de cara al 2013. 

El portaveu Homs ha demanat “explicacions” als responsables polítics del ministeri de l’Interior pel suposat projecte del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) per aturar el sobiranisme, que segons diverses informacions aparegudes avui comptaria amb un pressupost de deu milions d’euros.

 

Homs ha qualificat de “molt preocupant” aquest pla, perquè “demostra que hi ha una intencionalitat en les coses que han passat en els darrers mesos”. El conseller ha denunciat un “ús partidista” d’estructures públiques “per fer mal a determinades formacions polítiques i al procés iniciat a Catalunya” i ha reclamat explicacions al Govern espanyol per “recuperar la confiança necessària en un estat democràtic”.

 

 

D’altra banda, el Govern també ha aprovat avui el Decret que desplega el Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010) pel que fa a la potestat sancionadora en matèria de consum i el procediment per restituir les quantitats percebudes indegudament i rescabalar danys i perjudicis als usuaris.

 

En concret, el text regula quins són els òrgans competents per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors, així com els òrgans per acordar les diligències prèvies i les mesures cautelars que recull el Codi de consum. D’altra banda, regula els procediments per restituir les quantitats percebudes indegudament, reposar la situació alterada i rescabalar els danys i perjudicis produïts com a conseqüència d’una infracció administrativa en matèria de consum.

 

L’Executiu també ha donat llum verda a la convocatòria de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana.

 

L’oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en català és una actuació estratègica per a la política lingüística del Govern per tal de garantir la presència de la llengua catalana en aquest àmbit, que ha estat deficitària històricament. El Govern considera imprescindible aquest tipus de suport per garantir l’oferta de cinema doblat o subtitulat en català, especialment per al públic infantil i juvenil.

 

Amb aquests ajuts l’Executiu vol mantenir la línia ascendent en l’oferta i el consum de cinema doblat o subtitulat en català, iniciada l’any 2011 amb la signatura de l’acord entre el Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, i la Federación de Distribuidores Cinematográficos FEDICINE per incrementar la presència del català a les pantalles de cinema.

 

El Govern ha aprovat avui la incorporació de 160 orientadors laborals a les oficines de treball de la Generalitat amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones en atur a través dels serveis d’informació i orientació laborals. D’aquesta manera, el Govern aposta per reforçar els serveis d’orientació de la xarxa d’oficines de treball, després que el Govern de l’Estat decidís l’any passat no prorrogar i, per tant, suprimir els programes extraordinaris d’orientadors laborals.

 

Els 160 nous professionals que s’incorporaran a les oficines de treball de la Generalitat centraran la seva activitat en la presentació de la cartera de serveis del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la identificació dels factors d’ocupació, l’assessorament grupal i individual, l’orientació professional i la cerca de feina i intermediació laboral, així com els serveis a les empreses.

 

Finalment, el Govern ha aprovat avui el reglament de la loteria passiva, una modalitat de loteria que s’incorporarà a l’actual oferta que organitza i gestiona l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (EAJA). Aquesta modalitat consisteix en un sorteig amb bitllets que contenen números i on les combinacions guanyadores s’obtenen mitjançant un mecanisme d’extracció de números a l’atzar.

 

Amb el llançament d’aquesta modalitat es pretén augmentar els ingressos públics provinents de les loteries catalanes, que s’han reduït com a conseqüència de la crisi.

 

Des de la creació de l’EAJA, la Generalitat ha destinat més de 210 milions d’euros a programes i actuacions d’atenció a la vellesa, a les persones discapacitades i al funcionament de centres d’atenció a la infància.