La sessió es farà per ordre del jutge un cop hagi començat el procés judicial. La trobada serà conduïda per un mediador, que explicarà el funcionament, les característiques i els beneficis del sistema. Les parts decidiran després lliurement si opten per aquest mètode o bé continuen el procés judicial.

 

L’objectiu és promoure la mediació sobretot en aquells casos de separacions o divorcis amb fills, amb la intenció de resoldre el conflicte amb col·laboració, consens, diàleg i acord. Es tracta també de fomentar unes relacions familiars adequades després de situacions de crisi.

 

El text aprovat considera que la ciutadania no utilitza la mediació per una qüestió de desconeixement, malgrat que és un mètode més ràpid i econòmic que un procés judicial. Segons dades de la Unió Europea, menys d’un 1 % dels conflictes civils i mercantils es resolen per aquesta via. A Catalunya, un 60 % de les persones que reben una sessió informativa sobre la mediació acaben sol·licitant aquest procediment.

 

La memòria aprovada també preveu modificar la Llei 15/2009 de mediació de l’àmbit del dret privat perquè el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya passi a dir-se Centre de Mediació de Catalunya. És l’organisme del Departament de Justícia que registra, forma i designa els mediadors. La nova denominació és més adient a les funcions d’aquest òrgan, que actua com a instrument per facilitar l’accés a la mediació a tots els ciutadans.

 

L’aprovació d’aquesta memòria és el primer pas perquè el Govern acabi donant llum verda a un projecte de llei.

 

Durant la roda de premsa, la consellera i portaveu ha respost a les preguntes dels periodistes sobre la decisió de la Mesa del Parlament en relació amb els diputats empresonats o exiliats suspesos pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Artadi ha denunciat que la situació actual és conseqüència de “les ingerències i la repressió d’un jutge que no respecta els resultats de les eleccions del  21-D i que interfereix en el normal funcionament del Parlament”.

 

En aquest sentit, la portaveu ha considerat que les diferències entre els dos grups parlamentaris que donen suport al Govern sobre la manera de resoldre la situació d’aquests diputats no han d’afectar l’acció de l’Executiu: “El president Torra i el vicepresident Aragonès es van conjurar la setmana passada i ens conjurem tots per resoldre les dificultats que se’ns plantegen arrel de la repressió i les ingerències del Suprem al Parlament”. “La confiança és plena que la governabilitat tirarà endavant”, ha afirmat Artadi.

 

La portaveu Artadi també ha rebutjat la decisió del ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, de vetar la presència del president Torra al Fòrum de la Unió per a la Mediterrània que es va celebrar ahir a Barcelona, una decisió que ha qualificat de “lamentable” i que “refreda” les relacions entre els dos executius: “Decisions com aquestes refreden les relacions entre el Govern de la Generalitat i el Govern de Pedro Sánchez.  Les relacions estan més fredes avui que no pas la setmana passada, i estan més fredes en funció de les declaracions o accions que puguin prendre”, ha dit.

 

Artadi també ha expressat la sorpresa” del Govern davant la censura exercida pel ministre Borrell: “El que podíem fer amb el Govern de Rajoy ara no ho podem fer amb el Govern de Sánchez.  Sembla que en algunes àrees polítiques anem enrere, com és el cas del ministre d’Afers Exteriors. El senyor Borrell decideix censurar i coartar la llibertat d’expressió, Deu fer un relat que no se’l creu ni el i li fa por el que es pugui dir en una versió que no és la seva”, ha afirmat. Per aquest motiu, ha explica, el president Torra enviarà als assistents al Fòrum el discurs que ell hagués fet: “Ara estan més interessats a escoltar el president Torra que no pas en una situació que hagués estat de tràmit” .

 

Finalment, la consellera també ha volgut expressar el “condol” i la “condemna més absoluta” del Govern per l’assassinat d’una dona a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa) aquest cap de setmana, presumptament a mans de la seva parella, que també hauria atropellat la filla. “Un record per a la família i els amics de la víctima. Condemnem aquest nou episodi de violència masclista, tenim el compromís total de tots els membres del Govern en l’abordatge de la violència masclista”, ha assegurat Artadi.

 

El Govern també ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei que ha de possibilitar la creació i desenvolupament de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEUs), coneguts com a BIDs. 

 

Les APEUs es fonamenten en un model de col·laboració público-privada destinat a millorar la gestió i facilitar la modernització i la promoció de zones urbanes i de serveis. Les entitats gestores de les APEU complementaran la prestació dels serveis públics municipals amb promoció d’actuacions de millora de l’entorn urbà, promoció, foment de l’ocupació de locals buits o assessorament empresarial, entre d’altres iniciatives.

 

Amb aquesta iniciativa legislativa, el Govern vol afavorir la creació d’un model de ciutat compacta en la qual la presència d’activitats econòmiques al centre dels nuclis urbans afavoreixi l’activitat comercial, industrial i de serveis de proximitat. Alhora, disminuir el procés de desertització comercial dels nuclis urbans a favor d’àrees comercials periurbanes allunyades; diversificar els processos de dinamització de l’activitat comercial, industrial o de serveis més enllà de les iniciatives públiques; i promoure la participació dels agents econòmics en la configuració i gestió del model comercial, industrial i de serveis.

 

En aquest sentit, la creació de les APEUs, conegudes com a BIDs, és un dels objectius prioritaris en matèria de comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, que a través de la Direcció General de Comerç i tal com estableix la Llei de Comerç, Serveis i Fires, ha impulsat el desenvolupament de la normativa que ha de possibilitar la seva implantació.

 

En l’àmbit sanitari, el Govern ha aprovat avui l’impuls d’un conjunt d’estratègies d’atenció en salut mental i addiccions per a la població infantil i juvenil i ha instat el Departament de Salut a promoure les actuacions necessàries per a la seva implementació.

 

L’acord, que s’emmarca en el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019, preveu 7 línies estratègiques que aposten pel desplegament d’un model d’atenció comunitària que prioritza les accions següents:

 

Aquest 2018, el Departament de Salut destina 69,7 M€ a l’atenció a la salut mental d’infants i joves, és a dir, un 78% més que el pressupost del 2011 i un 40% més que el del 2016.

L’aposta del Departament per la millora de la salut mental d’infants i joves s’ha traduït en un increment pressupostari d’aproximadament 22 M€.

 

A Catalunya, segons l’Enquesta de salut de Catalunya de 2017, 5 de cada 100 infants d’entre 4 i 14 anys és probable que pateixin un problema de salut mental, una tendència creixent des de 2014.

 

Els informes de l’Observatori sobre els Efectes de la Crisi en la Salut de la Població mostren com l’empitjorament dels indicadors socials i econòmics té un efecte negatiu en la salut de la població, especialment sobre la salut mental dels col·lectius més vulnerables.

 

En el període 2013-2017, el nombre de persones menors de 18 anys ateses en l’àmbit de l’atenció primària per un problema de salut mental es va incrementar un 12,7%, i va representar l’any 2017 el 7% del total de visites de menors de 18 anys.

 

Paral·lelament, en el període 2010-2017, el nombre total de persones ateses a la xarxa de centres de salut mental infantil i juvenil va augmentar un 20%, i va arribar a atendre el 4,7% de la població menor de 18 anys de Catalunya. Es va donar, així mateix, un increment notable dels diagnòstics de trastorn mental greu.

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat avui transferir un total de 5.100.000 euros al Consorci d’Educació de Barcelona per a la construcció de l’Escola La Maquinista de Barcelona. L’acord autoritza el Departament d’Ensenyament a transferir aquest pressupost al Consorci, una despesa que es durà a terme en dues anualitats que es realitzaran en exercicis futurs.

 

El 5 milions d’euros permetran atendre les despeses de l’execució de les obres de nova construcció de l’Escola La Maquinista de 2 línies d’educació infantil i primària –de P3 a 6è de primària-, segons el detall següent:

- Any 2019: 2.000.000,00 €

- Any 2020: 3.100.000,00 €

 

Amb aquesta aprovació, es farà un pas endavant en la construcció d’una escola àmpliament demandada per les famílies de La Maquinista, al districte de Sant Andreu, i es posa punt i final a un projecte esperat a la ciutat de Barcelona.

 

El Govern ha donat llum verda al Decret que modifica el Reglament de la Loto Ràpid i actualitza la forquilla de premis d’aquesta loteria presortejada, situada fins ara entre el 40% i el 70% de l’import dels bitllets. Així, l’executiu català augmenta el topall màxim en 10 punts percentuals, fins al 80%. L’objectiu d’aquesta iniciativa és posicionar la Loto Ràpid al nivell de l’oferta del sector a Europa i obrir noves oportunitats comercials, amb el llançament de noves sèries amb una gamma de premis millor. 

Loteria de Catalunya destina tots els seus beneficis a programes socials adreçats a la infància, adolescència, la gent gran i les persones amb discapacitat, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

 

Per altra banda, el Govern, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, destinarà 967.800 euros al desenvolupament d’un projecte de formació en el sector aeronàutic durant el període 2018-2021. Concretament, la Generalitat ha atorgat aquesta subvenció a l’Institut Municipal d’Educació i Treball de Vilanova i la Geltrú (IMET)

 

Les companyies aèries reclamen, des de fa temps, personal treballador amb el perfil d’auxiliar de manteniment d’aeronaus i, en aquest sentit, es va signar el Conveni de col·laboració per al desenvolupament del projecte de formació aeronàutic 2017, entre el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET).

 

Està previst que el número d’alumnes que participaran en aquesta formació sigui de 140.

 

 

També avui, el Govern ha aprovat el projecte de decret que impulsa el nou Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals (LGBTI). Aquest Consell reforçarà i millorarà el Consell consultiu ja existent i permetrà continuar avançant en la defensa i les polítiques adreçades a les persones LGBTI. Mitjançant aquest decret també es renova el compromís amb les entitats de la societat civil que treballen en aquest àmbit.

 

El nou Consell dona compliment a la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i substitueix el Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals, creat amb anterioritat a l’aprovació de la Llei.

 

Cal recordar que el primer Consell va néixer l’any 2007 i estava format per 29 entitats. Actualment hi formen part gairebé una quarantena d’entitats. En el reglament del nou Consell també hi han participat les entitats del col·lectiu.

 

La nova denominació vol ser més inclusiva i, per això, s’ha inclòs el terme transgènere per referir-se a la transsexualitat, entenent com a tal les persones que se senten del sexe contrari al que se'ls ha atribuït en néixer segons les seves característiques biològiques i les persones que no s'identifiquen exactament ni amb un home ni amb una dona segons la concepció tradicional dels gèneres, amb independència que hagin reassignat o no el seu sexe amb mètodes hormonals o procediments quirúrgics. En el mateix sentit, i atesa la diversitat de la composició del Consell, es vol donar visibilitat al terme lesbofòbia, inclòs en l’accepció genèrica d’homofòbia del títol de la Llei, ja que la discriminació i violència exercida contra les lesbianes té causes diferenciades originades en la discriminació sexual bàsica que pateixen pel fet de ser dones. La misogínia i la discriminació patida per les lesbianes pot tenir efectes dins i fora del mateix col·lectiu, i és per això que cal fer-ne un esment diferenciat, ja que a vegades requereix abordatges específics.

 

El Govern també ha aprovat dues mesures d’impuls al català. En primer lloc, ha donat llum verda a un nou decret per reconèixer l’equivalència del certificat de llenguatge jurídic català, que imparteixen les universitats catalanes, amb el Certificat de coneixements de llenguatge jurídic, conegut com a nivell J, que expedeix la Generalitat.  L’objectiu d’aquest certificat, creat per Decret el passat 30 de desembre de 2014, és facilitar la redacció de textos jurídics en català utilitzant correctament el llenguatge especialitzat.

 

Amb aquest reconeixement, que s’havia demanat des del Consell Interurniversitari de Catalunya, s’impulsa la presència i l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de les professions del Dret i s’amplia l’oferta en llenguatges d’especialitat en català.

 

En segon lloc, el Govern ha aprovat la subscripció d’un conveni amb el Govern d’Andorra per al reconeixement mutu de les acreditacions de coneixement del català. La mesura permetrà facilitar la mobilitat de persones en els àmbits laboral i dels estudis, o l’accés a l’Administració pública, a Andorra i a Catalunya

 

El Govern ha acordat concedir una subvenció a Bitò Produccions SL per un import de 700.000 euros per a contribuir al finançament del festival d’arts escèniques Temporada Alta 2018. La subvenció s’atorga mitjançant l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

 

El Consell Executiu també ha aprovat concedir una subvenció de 350.000 euros la Fundació Privada Centre Internacional de Música Antiga (CIMA) per a les activitats realitzades durant l’any 2018. La subvenció s’atorga mitjançant l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Marta Curto i Grau com a directora d’Anàlisi Econòmica del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.