El Govern ha aprovat un decret llei per ratificar l’increment retributiu del 2% per al personal funcionari i laboral de la Generalitat de Catalunya, el màxim que autoritza la llei estatal. El Govern habilitarà els mecanismes perquè l’augment del 2% es pugui percebre el primer trimestre d’aquest any i hi dedicarà 291 milions d’euros. Amb aquest decret llei el Govern el Govern ”dona compliment als acords que vàrem assolir amb els diferents representants sindicals de les treballadores i treballadors”, ha explicat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern.

El Consell Executiu ha donat llum verda també al retorn del 60% de la paga extra del 2013 i al qual el Govern destina 323 milions d’euros, que arribaran a 621 milions d’euros incloent-hi la massa salarial del personal docent i sanitari.

Pel que fa a l’increment del sou per al 2020, aquest serà de fins a un màxim del 3,3% i s’aplicarà de la manera següent:

• Un augment de les retribucions bàsiques i complementàries del personal del 2% amb efectes d’1 de gener;
• Un increment variable, en funció de l’augment del PIB, que pot arribar fins a l’1%, amb efectes d’1 de juliol de 2020;

 

          - un 1%, si el PIB és igual o superior al 2,5%.

          - un 0,80% si el PIB és igual al 2,4%.

          - un 0,60% si el PIB és igual al 2,3%.

          - un 0,40% si el PIB és igual al 2,2%.

          - un 0,20% si el PIB és igual al 2,1%.

 

• I un increment de la massa salarial del 0,30%, amb fons addicionals, que estarà sotmès a la negociació col·lectiva. 

El decret llei ratifica així els acords assolits amb els representants sindicals les darreres setmanes. El Govern ja va anunciar als sindicats aquest mes de gener la decisió d’aixecar la suspensió del Pla de Pensions per al personal de la Generalitat. Aquest mateix any, els treballadors i treballadores rebran una aportació total d’11 milions d’euros provinents de l’increment del 0,25% addicional del 2019. 

D’altra banda, el Govern s’ha compromès amb els sindicats a elaborar un calendari per negociar les mesures socials, laborals i de flexibilitat i/o conciliació de la vida laboral i familiar pendents com ara la recuperació de drets pendents com el fons d’acció social o la productivitat.

El Govern destina 2,64 milions en tres obres en carreteres per accelerar la reparació dels danys causats pel temporal Gloria

En relació a les actuacions per pal·liar els danys ocasionats pel temporal Gloria, el Govern ha pres coneixement  de tres resolucions que ha signat declarant d’emergència les obres que cal fer en tres carreteres per reparar els danys que va causar el temporal Gloria fa un parell de setmanes. En total, les obres ascendeixen a 2,64 milions d’euros.

La principal actuació es realitzarà a Llavorsí (Pallars Sobirà), per evitar despreniments en un talús del marge dret de la carretera C-13, per un import d’1,66 milions d’euros, IVA inclòs, als quals s’afegiran 25.000 euros per a la contractació del servei de suport tècnic. També s’han d’estabilitzar els talussos a la carretera BV-5302, al terme municipal de Montseny (Vallès Oriental), obra que té un cost estimat de 541.663 euros. Finalment, es repararan els esvorancs provocats pels forts aiguats a la C-35, a Maçanet de la Selva (Selva), per un import de 416.444 euros, més 1.815 euros per a la contractació de la coordinació de seguretat i salut en la direcció de l’obra.

El Consell Executiu també ha aprovat la declaració d’emergència per una reparació provisional al port de Blanes, així com un estudi tècnic i dos projectes per reparar els danys estructurals que han patit els ports de l’Ampolla i Blanes a causa del temporal Gloria i buscar les millors solucions per reparar les infraestructures, en què l’empresa pública Ports de la Generalitat invertirà 291.000 euros. Aquests estudis tècnics, que han de valorar els danys estructurals dels dics de recer dels dos ports, són el pas previ a la redacció del projectes d’obra amb els quals s’executaran les actuacions d’emergència per arranjar les afectacions del temporal Gloria.

El port de Blanes ha patit danys estructural en un tram del dic de recer, atès que el temporal Gloria va provocar una concentració d’ones que incidia amb molta energia a l’escullera i en el tram de l’espatller afectat. Ports ha actuat amb celeritat i ja s’ha fet una primera actuació provisional per arranjar l’esvoranc causat pel fort onatge a l’escullera i l’obertura feta en un tram de l’espatller d’uns 30 metres de longitud. L’actuació provisional d’emergència va consistir a posar peces d’escullera per tapar l’esvoranc i l’obertura de l’espatller. Paral·lelament, s’està fent un estudi de propagació de l’onatge per analitzar com actua amb el dic de recer, així com la redacció del projecte d’obres de reparació del dic i la seva direcció d’obres. L’estudi, la redacció del projecte i l’actuació d’emergència tenen un cost de 130.000 euros.

El port de l’Ampolla ha patit danys estructurals en el dic de recer. La redacció del projecte constructiu i l’assistència tècnica a la direcció d’obra de la reparació que es farà en aquest dic tenen un import de 161.00 euros.

Catalunya està preparada i seguint les recomanacions de l’OMS per tal de garantir la seguretat del MWC

En relació a la incertesa que envolta la celebració del Congrés de mòbils a Barcelona a causa de l’alerta sanitària del coronavirus, la portaveu del Govern ha volgut traslladar un missatge de tranquil·litat i ha assegurat que “estem preparats” i que el Govern està seguint les recomanacions de l’OMS, de les autoritats sanitàries europees i dels equips de salut publica propis per tal de “garantir la seguretat de tota ciutadania i dels esdeveniments que es puguin celebrar al nostre país”.  Budó ha recordat que la decisió final de que el congrés se celebri o no “depèn d’una empresa privada” però ha assegurat que des del Govern es treballa en coordinació amb els responsables del MWC per garantir que aquest es pugui dur a terme amb totes les garanties sanitàries i ha remarcat que “no hi ha cap recomanació de cap autoritat sanitària mundial perquè es deixin de celebrar aquesta mena d’esdeveniments”.

 

Mesa de negociació i Comissió bilateral

La portaveu del Govern ha insistit que per al Govern hi ha dos marcs diferents de relació amb el Govern de l’estat. D’una banda la Mesa de negociació que “ha de servir per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol” a través del dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió, i aquets ha de ser “l’únic tema” de la mesa. Paral·lelament hi ha la Comissió bilateral que ha de permetre treballar tots aquells “temes de gestió competencial” . És en aquest espai on s’inclouran els 44 punts que el president del Govern espanyol Pedro Sánchez va lliurar al president Torra en la reunió mantinguda la setmana passada i als que s’afegiran els que consideri oportuns el govern català.   Finalment, sobre la figura del mediador, la consellera ha recordat que la setmana passada al Parlament es va aprovar que s’inclogués aquesta figura a la Mesa de negociació per tal de donar garanties als acords i s’ha mostrat convençuda que s’arribarà a un acord en aquest tema.

 

El Govern aprova el desenvolupament de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2021-2030

El consell Executiu d’avui també ha aprovat establir les bases de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya per al període 2021-2030 (EBC2030) amb l’objectiu que, en línia amb les previsions de l’Agenda 2030 de la ONU i en consonància amb l’Estratègia de la Comissió Europea, Catalunya disposi d’un document que reculli els principis que han de regir les polítiques en aquesta matèria. 

El pla proposarà un seguit de mesures transversals que han de connectar el territori i el sector agroalimentari amb l’economia circular. Des de la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzant d’excel·lència; a l’ús de la fusta provinent de la gestió forestal com a biomassa -per exemple, per a una caldera-, fins al pla d’acció interdepartamental per a l’aprofitament alimentari.

L’objectiu és donar sortida i posar en valor els subproductes de la indústria, la ramaderia, l’agricultura i del mar: posar en valor cadenes que ara mateix no tenen valor, per avançar cap a una economia més circular i cap a polítiques més sostenibles, d’acord amb les necessitats urgents d’adaptació i de mitigació davant l’emergència climàtica.

El desenvolupament d’aquest pla “és una necessitat i oportunitat” per al sector agrari, forestal i pesquer per millorar la seva competitivitat i sostenibilitat mitjançant la creació de llocs de treball amb gran valor afegit i la millora de la gestió de l’espai, i al mateix temps per establir vincles amb altres sectors econòmics, ambientals i socials”, ha assegurat la consellera.. Aquest pla també obre la possibilitat de generar noves activitats econòmiques en l’entorn rural que permetin atreure talent i potenciar l’equilibri territorial.

El Departament d’Agricultura liderarà amb la participació de la resta de departaments del Govern el procés de redacció de l’Estratègia, que haurà d’integrar i complementar les polítiques i estratègies relacionades amb la bioeconomia que s’han desenvolupat o que es desenvolupen a Catalunya.

En la redacció del pla, s’incentivarà la participació d’altres institucions que també tinguin un paper actiu en l’àmbit de la bioeconomia i d’empreses, centres de recerca, universitats i ciutadania, i es potenciarà la cogestió en la seva aplicació i desenvolupament.

Es preveu que l’Estratègia es desplegui en plans d’accions d’abast triennal, el primer dels quals serà d’aplicació en el període 2021-2023.

 Segons un primer document de diagnosi, encarregat pel Departament d’Agricultura al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), a Catalunya la bioeconomia representava l’any 2016 un 4,6% del PIB i ocupava 193.819 persones, cosa que suposa el 5,4% del total de llocs de treball. Amb la implantació de l’Estratègia, s’espera que aquestes xifres augmentin en els pròxims anys.

Les noves mesures que impulsi el pla tindran com a condició imprescindible preservar la seguretat i la sobirania alimentàries. D’altra banda, la circularitat i la sostenibilitat hauran de ser principis intrínsecs de l’Estratègia.

El desenvolupament d’una estratègia que fomenti la bioeconomia s’ha d’interpretar com una oportunitat en benefici de l’economia del país, que ha de servir per trobar noves maneres de subministrar aliments, d’aprofitar i reaprofitar els productes i l’energia sense haver de recórrer a l’esgotament prematur que pateixen els recursos naturals, cada vegada més limitats, i de generar nous llocs de treball.

Així mateix, aquesta nova estratègia econòmica ha de contribuir a la mitigació del canvi climàtic, i a pal·liar-ne els efectes mitjançant l’adaptació millor i més eficient.

La recerca i la innovació han de jugar un paper fonamental i han de contribuir a generar noves propostes que permetin una transició a la bioeconomia catalana tan eficient i sostenible com sigui possible.

Altres Acords de Govern

Entre d’altres acords presos avui per l’Executiu també cal esmentar l’autorització de la modificació dels Estatuts de Teatre Nacional de Catalunya i l’aprovació d’un nou text refós per tal que s’adapti a la normativa de la llei de societats.  El Teatre Nacional de Catalunya, SA és una societat mercantil, íntegrament participada per l’Administració de la Generalitat i adscrita al Departament de Cultura, i està constituïda mitjançant escriptura autoritzada notarialment des del 15 de setembre de 1995.

També ha aprovat ratificar la modificació dels Estatuts del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, organisme que té per objecte la creació i la gestió d’aquest Museu com a centre de recollida, estudi, conservació i exposició de les col·leccions i dels fons que l’integren. Aquesta modificació resta pendent de la seva aprovació per part de les altres administracions que formen part del Consorci. Els nous estatuts amplien aquest objecte i atribueixen al Consorci la funció de donar suport a la xarxa de museus de Lleida i Aran, així com a la gestió de serveis de suport a les xarxes territorials i temàtiques dels museus del territori i altres funcions anàlogues, en el marc dels acords amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, el Govern impulsarà una nova regulació del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que facilitarà l’accés a la informació que es publica; augmentarà l’eficiència i la qualitat del procés d’edició, publicació i difusió del DOGC; i garantirà la seguretat jurídica i la coherència de la normativa reguladora. En aquest sentit, el Govern elaborarà un projecte de decret que modificarà la normativa actual -el Decret 129/2010, de 21 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament del DOGC- que regula l’ordenació, l’estructura i la gestió del DOGC. Avui el Consell Executiu ha estat informat de la realització de la consulta pública prèvia que es portarà a terme.

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de David Poudevida-Vives, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’Argentina; Lleïr Daban Hurtós, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Mèxic;  Ahmed Benallal Benallal, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tunísia i el d’Ariadna Rectoret i Jordi, com a presidenta del Consell General del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.