1. L’Executiu aprova un suplement de crèdit de 142 milions d’euros per garantir el funcionament adequat dels centres sanitaris, atesa la pròrroga dels pressupostos
2. La C-16 entre Terrassa i Manresa i la C-32 entre Sitges i el Vendrell seran gratuïtes per a la mobilitat obligada a partir del 4 de novembre
3. Després de 16 mesos, els treballs de restitució del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat ja han finalitzat i s’inauguraran demà
4. El professor Carlos M. Herrera ha estat escollit guanyador de la vintena edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya

{"name":"2024/07/30/14/43/b014a748-5c3f-45c1-93a8-5db5905eecc6.jpg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":68596}

El 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys i Jover va ser afusellat per les tropes franquistes al castell de Montjuïc de Barcelona. 84 anys després, finalment es repara el greuge que durant massa temps ha patit el president Companys i, per extensió, la Generalitat de Catalunya: a petició del Govern, l’estat espanyol ha declarat “il·legals i il·legítims” tant el Tribunal Regional Responsabilitats Polítiques com el consell de guerra sumaríssim que van jutjar el president de Catalunya. També es declaren il·legítimes i nul·les totes les sentències, condemnes, sancions o resolucions dictades contra el president, tant judicials com administratives, produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil espanyola o durant la dictadura posterior. 

“Arriba tard, però finalment arriba el just reconeixement que el president Companys va ser perseguit i executat per part de l’Estat Espanyol per un únic motiu: les seves raons polítiques i ideològiques”, ha destacat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

Concretament, ha assenyalat Plaja, Companys va ser afusellat “per ser president de la Generalitat i per lluitar pels drets i les llibertats de Catalunya”. És de fet, l’únic president elegit democràticament, a Europa, assassinat pel feixisme.

El ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha fet arribar al Departament de Justícia, Drets i Memòria la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal que en deixa constància. El text especifica que Companys va ser condemnat “per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d’Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la Presidència de la Generalitat”. 

En aquest sentit, afegeix que el president “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En conseqüència, el Ministeri declara “il·legítimes i nul·les qualsevol condemna, sanció o resolució dictada contra Lluís Companys i Jover” per raons “polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra d’Espanya o la dictadura posterior”.

142 milions d’euros extres per a la salut

Durant la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat, via Decret llei, un suplement de crèdit de 142 milions d’euros que es destinarà a garantir el funcionament adequat dels centres sanitaris. La partida permetrà que el sistema no quedi afeblit i pugui continuar amb l’activitat regular, després que el passat 13 de març de 2024 els comptes per al 2024 fossin rebutjats pel Parlament de Catalunya.

El suplement de crèdit és necessari per atendre i finançar despesa de l’any 2024 que no es pot ajornar a l’exercici següent. Un cop s’han aplicat les mesures de xoc derivades de la pandèmia, es considera que el sistema de salut ja ha recuperat l’activitat que es va deixar de realitzar durant aquest període. A més, durant aquests darrers quatre anys el creixement de la població i l’impacte de la cronicitat i de les noves tècniques han incrementat les necessitats de serveis.

La C-16 entre Terrassa i Manresa i la C-32 entre Sitges i el Vendrell, gratuïtes per a la mobilitat obligada a partir del 4 de novembre

En l’àmbit de la mobilitat, el Govern ha donat llum verda a bonificar al 100% el preu del peatge en els viatges d’anada i tornada en 24 hores, de dilluns a divendres no festius, de la C-16 i de la C-32 entre Terrassa i Manresa i entre Sitges i el Vendrell. La gratuïtat serà efectiva a partir del 4 de novembre d’aquest mateix any i els usuaris podran registrar-se per beneficiar-se de les noves mesures a partir de principis d’octubre.

Amb aquestes noves bonificacions del 100%, el Govern avança en el procés que va iniciar fa uns anys per afavorir la mobilitat obligada i l’equitat territorial i també per optimitzar les vies d’alta capacitat, descongestionar les vies convencionals —la C-55 i la C-31, principalment, en aquest cas— i millorar la seguretat viària.

Acord amb l’Estat per al primer pagament de 93,5 milions per finançar el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra

Pel que fa a la seguretat, el Govern ha autoritzat la signatura del conveni entre el Departament d’Economia i Hisenda i el Ministeri d’Hisenda pel qual l’Estat abonarà a la Generalitat els recursos necessaris per al desplegament del cos de Mossos d’Esquadra fins a l’any 2030. D’aquesta manera, tal com es va acordar en la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (CMAEF) del 20 de desembre passat, s’estima que Catalunya rebrà prop de 1.600 milions d’euros fins a l’any 2030, 93,5 milions dels quals ja seran transferits a l’administració catalana aquest 2024.

L’acord preveu un desplegament progressiu del cos fins a superar els 22.000 efectius l’any 2030, una xifra que actualitza i adequa les futures necessitats operatives i l’augment de la població previst per als pròxims anys. 

Restitució del Saló Sant Jordi

La portaveu Plaja també ha informat que, després de 16 mesos de treballs, ja ha finalitzat el projecte de restitució del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El Saló, un espai “tan característic de la seu del Govern de Catalunya”, està llest per ser inaugurat després que hagi recuperat part del seu aspecte original i s’hagin retirat les pintures afegides els anys 1926 i 1927 durant la dictadura de Primo de Rivera. Unes pintures amb un fort caràcter bèl·lic i d’exaltació nacionalcatòlica que incloïen escenes de diverses batalles, així com l’arribada de Cristòfol Colom a Barcelona davant els Reis Catòlics.

Demà dimecres, 31 de juliol, se celebrarà l’acte ‘Reneix, Sant Jordi’, que estarà encapçalat pel president Aragonès i també hi assistiran la vicepresidenta Vilagrà, la consellera Garriga i el president Torra.

“La voluntat de retirar aquestes pintures ve de lluny”, ha explicat Plaja. El 1932, la Generalitat republicana ja va iniciar la retirada d’algunes d’aquestes pintures, però amb la Guerra Civil aquest procés va quedar aturat. No va ser fins al 2019 que es va prendre la decisió definitiva de retirar-les amb l’acord de la Comissió per a l’Estudi de la Decoració Pictòrica del Saló Sant Jordi que va crear el president Torra. Aquesta comissió, conformada per una vintena d’experts, va concloure que els murals es podien retirar perquè era una pintura “ideològica i molt connotada”. En aquesta legislatura, el Govern del president Aragonès ha donat forma al projecte, l’ha dotat de recursos i ha donat l’impuls definitiu per executar aquesta restitució del Saló Sant Jordi.

El projecte ha estat redactat i dirigit per personal tècnic de la Generalitat. Les obres van començar el maig de 2023. Durant aquests 16 mesos s’han extret les pintures a l’oli sobre tela, un total de 860 m² de superfície de pintura, que per preservar-les, es conservaran en un dipòsit patrimonial gestionat per la Generalitat.

El Saló Sant Jordi es va començar a construir a finals del segle XVI. El projecte s’ha centrat a recuperar, fins on ha estat possible, l’arquitectura del mestre Pere Blai i el seu estat renaixentista original, tant en la forma com en els materials. A més, s’ha recuperat una decoració al fresc de Joaquim Torres i García i s’han trobat alguns traçats que havia fet el pintor per compondre els murals que decoraven aquest saló abans que quedessin tapats per les pintures afegides els anys 20 durant la dictadura de Primo de Rivera.

Carlos M. Herrera, premi Ramon Margalef d’Ecologia

Finalment, el professor Carlos M. Herrera ha estat escollit guanyador de la vintena edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. Herrera ha estat guardonat per les seves aportacions destacades a l’ecologia evolutiva de les interaccions planta-animal i de la reproducció vegetal, així com per la seva contribució en l’obertura de noves línies de recerca que combinen processos epigenètics i ecològics.

El jurat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha destacat la capacitat del guardonat per combinar la visió naturalista amb els principis científics fonamentals. Basant-se en el detall d’interaccions específiques concretes, el professor Herrera ha desenvolupat principis generals ecoevolutius i ha esdevingut un referent internacional en recerca sobre processos coevolutius.