• El text evita la imposició de models que no són propis i representarà un estalvi econòmic de fins a 1.000 milions d’euros per legislatura, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu
• El Govern també actualitza el marc jurídic del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou per afavorir nous projectes d’inversió que generin ocupació
• El Consell Executiu demanarà la recusació del president del Tribunal Constitucional en els litigis que afecten la Generalitat per manca d’imparcialitat i d’independència

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de governs locals de Catalunya, que té com a objectius determinar i clarificar les funcions de cada nivell de govern; assegurar la sostenibilitat financera i l’eficàcia en la prestació de serveis; simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d’actuació.

 

La nova llei, “un dels acords més importants de la legislatura”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, “desenvolupa les competències exclusives de la Generalitat, recollides a l’Estatut”, i evita la imposició de models que no són propis. “No consentirem que se’ns imposi un model forà”, ha advertit el conseller, “perquè estem parlant dels serveis bàsics que reben els ciutadans”.

 

En aquest sentit, el conseller ha explicat que el Projecte de llei espanyola, aprovat recentment pel Consell de Ministres, “posa en perill els serveis relacionats amb l’estat del benestar” que presten els ens locals, segons un informe del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars (CAPSIF). 

 

La nova llei catalana, fruit d’un procés participatiu plural i de la complicitat amb el món local, també ha d’aportar estalvi i eficiència al sector públic, amb un estalvi de fins a 1.000 milions d’euros per legislatura. Alhora, fomentarà la transparència i la participació ciutadana.

 

Entre les principals novetats incloses en el Projecte de llei de governs locals destaca que es respecten tots els municipis existents a Catalunya, però es fomentarà la fusió voluntària allà on ho justifiquin motius històrics, identitaris, geogràfics i econòmics. ”No es pot pretendre, ni tan sols insinuar, processos de fusió que vagin en contra del sentit comú, del sentiment i de la història de les pròpies localitats”, ha afirmat el conseller Homs, en referència a la intenció inicial del Govern espanyol de suprimir municipis. A més, es fomentarà la mancomunació de serveis entre municipis i s’establiran uns estàndards mínims de qualitat, d’acord amb les entitats municipalistes, per a la prestació dels serveis obligatoris.

 

Pel que fa als consells comarcals, es converteixen en el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals. A més, seran els encarregats de gestionar els serveis mínims municipals, quan els municipis no assoleixin els estàndards mínim de qualitat. “Els consells comarcals han donat un servei extraordinari durant aquests 25 anys i la llei reforça aquesta vocació de servei públic”, ha assegurat Homs.

 

Desapareixen els consellers comarcals com a càrrecs de representació política, la qual cosa representa la disminució de 1.034 càrrecs públics remunerats. Així mateix, els consells comarcals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es redueixen o desapareixen.

 

El text també reconeix el dret a la retribució dels representants locals i s’estableix que la llei de pressupostos de la Generalitat fixarà anualment els límits màxims a percebre d’acord amb el tipus d’ens local, la població, la capacitat financera i les tasques i funcions assignades en cada cas.

 

Finalment, els municipis, els consells comarcals i les vegueries hauran de disposar d’un portal de la transparència, que s’haurà d’integrar en el Portal de la Transparència de la Generalitat.

D’altra banda, el Govern ha fet avui un pas més en el procés legislatiu perquè es construeixi el complex Barcelona World al Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. L’Executiu ha aprovat el Projecte de llei que actualitza el marc jurídic del CRT, després de més de vint anys de vigència, per tal d’adaptar-lo als nous models de turisme internacional i de negocis.

 

Així, hi permet el desenvolupament d’activitats de jocs i apostes per impulsar l’oferta turística i afavorir nous projectes d’inversió que generin activitat econòmica i ocupació a Catalunya.

 

El conseller Homs ha destacat que el nou text incorpora algunes de les al·legacions presentades durant l’audiència i informació pública i algunes de les recomanacions del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) així com del Departament de Benestar Social i Família.

 

S’ha millorat el redactat anterior per garantir la protecció dels menors i no es permetrà l’entrada ni el pas dels menors i de les persones incapacitades legalment als espais de joc. A més, s’adoptaran les mesures de control necessàries per evitar-ho. El Projecte de llei també preveu la imposició de sancions als casinos que permetin jugar a persones que ho tinguin prohibit.

 

A proposta del CTESC, els contractes de crèdit que podran atorgar els operadors quedaran restringits als casinos de joc i no s’ampliaran a altres establiments de joc, com deia l’anterior redactat.

 

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei reguladora de l’activitat de comerç, serveis i fires, que regularà el model comercial català per al pròxim decenni. La nova llei ha d'integrar en un únic text normatiu la legislació en matèria de comerç, serveis i fires, actualment dispersa en quatre blocs normatius diferents (accés a l’activitat, modalitats de venda, activitats de promoció de vendes, pràctiques prohibides, horaris comercials, equipaments comercials i activitats firals).

 

L’objectiu de la iniciativa és garantir la consolidació i la projecció de cara al futur del model d’èxit del comerç català. També es vol avançar en la simplificació administrativa suprimint les càrregues innecessàries i incrementar la seguretat jurídica de les empreses mitjançant la clarificació dels diferents conceptes que configuren l’ordenació del comerç i els serveis.

 

El Govern també ha acordat avui demanar la recusació del president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, en els procediments de recurs d'inconstitucionalitat i de conflicte de competències en els quals és part el Govern de la Generalitat de Catalunya i que es troben en procés de tramitació davant aquest òrgan.

 

La decisió del Consell Executiu arriba després que el Gabinet Jurídic de la Generalitat hagi considerat que la militància del president del TC al Partit Popular permet apreciar una causa objectiva de “pèrdua d'imparcialitat i d'interès en les causes” quan ha d'intervenir en procediments que afecten el Govern de la Generalitat de Catalunya, especialment en tots els processos de recurs d'inconstitucionalitat plantejats pel president del Govern de l'Estat mentre ha estat també president del Partit Popular, els presentats pel mateix partit i els recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència plantejats pel Govern de la Generalitat.

 

El conseller Homs considera encara més sustentada la recusació si es té en compte el cas del magistrat Pablo Pérez Tremps, que va ser recusat, a petició del PP, quan es tramitava el recurs d'aquest partit contra part de l'Estatut.

 

En total, el Govern demanarà la recusació del president del Constitucional en 24 procediments de recurs d'inconstitucionalitat i de conflicte de competències en els quals és part el Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

D’altra banda, el conseller Homs també ha anunciat que el Govern recorrerà davant el Tribunal Suprem la darrera interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la suspensió cautelar de l'adjudicació de l'ATLL. En el seu escrit, el TSJC desestimava el recurs de reposició de la Generalitat.

 

 

El Govern ha nomenat Josep Maria Bosch i Bessa nou delegat del Govern a Madrid, en substitució de Jordi Casas. El conseller Homs ha agraït els serveis prestats a Casas, que ha cessat del càrrec per motius de salut.

 

Finalment, el Govern també ha nomenat Joan Pluma com a nou director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Pluma és actualment director general d’Arxius, Biblioteques i Patrimoni Cultural, i no rebrà cap remuneració addicional per l’exercici de la seva nova responsabilitat.