El Consell Executiu ha aprovat el Decret de creació del Registre de grups d’interès, un mecanisme clau per garantir “amb major eficàcia” la transparència en la presa de decisions dels poders públics. Segons ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, s’hauran d’inscriure al Registre les persones i organitzacions que treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic en defensa d’interessos de terceres persones o d’organitzacions. Es tracta, ha subratllat Munté, d’una iniciativa “pionera a tot l’Estat” que té com a objectiu “incentivar la participació ciutadana per aportar més transparència a l’activitat de l’Administració”. La mesura s’emmarca en el desplegament reglamentari de la Llei de transparència que va aprovar el Parlament de Catalunya el mes de desembre passat.

 

El Registre pretén esdevenir un mecanisme més de participació ciutadana i, alhora, una eina que aporti a l’activitat de l’Administració pública un major grau de transparència. És per això que el decret aprovat avui també preveu que s’hi hagin d’inscriure xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, puguin constituir de facto una font d’influència organitzada perquè porten a terme activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Registre. Seria el cas, per exemple, de les entitats sense ànim de lucre

 

El Decret estableix que les activitats subjectes a registre són les que es realitzen amb voluntat d’influir directament o indirectament en els processos d’elaboració o aplicació de polítiques públiques i la presa de decisions amb independència del canal o mitjà utilitzat. S’inclouen, a més a més, els contactes amb els servidors públics i la participació voluntària en consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.

 

El Registre entrarà en funcionament el proper 1 d’octubre, serà de caràcter públic, llevat de les dades de caràcter personal. També serà gratuït i accessible a través del Portal de la Transparència i electrònic, com a únic canal habilitat de consulta, tramitació i gestió. A més a més, aquesta nova eina de transparència inclourà informació sobre el control i la fiscalització realitzada a través de: actuacions de verificació, denúncies, alertes, sancions imposades. Per tot això, s’elaboraran informes anuals i estadístiques semestrals de l’activitat registral.

 

S’adscriurà al Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques.

 

 

El Consell Executiu ha analitzat l’evolució dels treballs per estabilitzar l’incendi de l’Anoia i ha subratllat “la gran professionalitat i dedicació” dels professionals i voluntaris que han treballat per estabilitzar i controlar el foc, en coordinació amb les diferents administracions implicades. “El Govern ha valorat la bona tasca assolida i la coordinació que ha permès una resolució pràcticament total de les tasques dels cossos de Bombers”, el retorn a casa de les persones desallotjades i el restabliment de les vies comunicació afectades.

El Consell Executiu també ha “valorat amb preocupació” la tramitació del Projecte de llei del Tercer Sector que es veurà demà al Senat i on el Govern espanyol “vol incloure una esmena que pretén esquivar” fins a 13 sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional que “de manera clara estableixen que el Govern de l’Estat no pot convocar subvencions adreçades a les entitats del Tercer Sector per finalitats socials perquè la competència exclusiva correspon al Govern de la Generalitat”. “Davant l’incompliment d’aquestes 13 sentències, lamentar que la resposta del Govern de l’Estat sigui introduir una esmena que pretén  burlar el sentit molt i molt clar de totes aquestes sentències que una darrere l’altra han donat la raó a la Generalitat des de fa molts anys”, ha manifestat Munté.

L’endemà la presentació del nou model d’Administració tributària per a Catalunya, que recull els treballs realitzats per més de 100 acadèmics i professionals de l’àmbit públic i privat de la fiscalitat a Catalunya, la portaveu del Govern l’ha qualificat com una “estructura necessària” per “blindar l’autogovern, recaptar impostos i posar-la al servei del creixement econòmic i de la justícia social”.

 

Munté ha tret importància a l’advertiment de la vicepresidenta del Govern espanyol que l’Agència catalana no tiraria endavant. “No ens hem de posar nerviosos davant l’onada de declaracions de representats de l’Estat en la línia de les amenaces o el discurs de la por a què ens tenen tan acostumats”, ja que, ha precisat, “qualsevol manifestació o passa que ha fet el Govern de la Generalitat ha estat contestada amb declaracions, actes jurídics, impugnacions i suspensions per part del Govern de l’Estat”. “Des de la tranquil·litat i el convenciment que estem fent la feina ben feta, amb els millors experts, amb bon to i esperit absolutament constructiu, el Govern fa el que li pertoca, amb molts obstacles però en cada obstacle cercant una alternativa o via per tirar endavant”.

Munté ha considerat “absolutament incomprensible i inadmissible” que la Comissió Antiviolència proposi multar el Barça, l’Athletic de Bilbao i la Federació espanyola de futbol per la xiulada de la final de la Copa del Rei. “Potser haurem d’arribar a la conclusió que exhibir banderes preconstituiconals a l’Estat espanyol és gratis i, en canvi, exercir la llibertat d’expressió en un estadi és penat, castigat i multat. No entenc quina mena d’estat democràtic és aquest”, ha sentenciat. La portaveu ha afegit que el Govern està “al costat de les entitats esportives que s’hi puguin veure afectades, que ja ha mostrat seva sorpresa, indignació i presentació d’al·legacions. Estem plenament al seu costat”, ha asseverat.

 

El Consell Executiu ha aprovat definitivament el Pla Estratègic d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, que fixa les línies d’actuació de la Generalitat en matèria internacional durant el quadrienni 2015-2018. El document identifica i ordena els objectius polítics, operatius i instrumentals en relació amb l’acció exterior per assolir una major coordinació i coherència entre totes les iniciatives i accions exteriors que duen a terme les diferents unitats de la Generalitat. El Pla va ser validat dilluns passat pel Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la UE en la seva primera trobada constitutiva, que va ser encapçalada pel president de la Generalitat. Ara la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea començarà immediatament a l’aplicació executiva del document.

 

 

D’altra banda, el Govern ha acordat destinar 30 milions d’euros a Eurecat per impulsar aquest centre, “referent” de la política de transferència tecnològica de Catalunya, que “permetrà recuperar una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial”. En concret, a través d’ACCIÓ, enguany es destinaran 10 milions d’euros al centre al i 20 milions més el 2016. Eurecat és el centre resultant de la integració dels 6 centres tecnològics avançats de Catalunya, que ha d’esdevenir el gran proveïdor de tecnologia industrial que permetrà que el país recuperi una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial. El centre destinarà recursos aprovats avui pel Govern a noves línies d’innovació industrial d’acord amb les tendències del mercat per desenvolupar noves tecnologies o coneixements que encaixin amb les necessitats de les empreses catalanes.

 

 

El Consell Executiu ha aprovat renovar la línia de préstecs participatius per a empreses catalanes que necessitin desenvolupar un pla de viabilitat. Aquesta línia, que gestionarà la societat mercantil Avançsa, està dotada amb 17 milions d’euros que es destinaran a empreses amb projectes de reconversió i reindustrialització i que disposin d’un pla de viabilitat. Els préstecs els rebran companyies considerades estratègiques dins la política industrial catalana, tenint en compte el nombre de treballadors, l’impacte de l’empresa sobre el territori i l’efecte sobre el teixit industrial català. El pla de viabilitat, que ha de ser validat per Avançsa, persegueix la continuïtat futura de la companyia i la seva rendibilitat econòmica.

 

 

El Govern ha acordat destinar 4,5 milions d’euros per donar suport a les actuacions que desenvolupen 6 entitats d’infants i joves en l’àmbit de l’educació en el lleure, el civisme, l’associacionisme, el reforç del voluntariat i la promoció de la cohesió social. En concret, aquesta quantitat es distribuirà entre Escoltes Catalans, Esplais Catalans (Esplac), la Fundació Catalana de l’Esplai, els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, la Fundació Pere Tarrés i la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai. Segons ha destacat la portaveu del Govern, es “fomenten actuacions per combatre els efectes de la crisi” i per al “reforçament d’activitats per garantir l’accés a les activitats de lleure en igualtat de condicions per als infants de famílies d’entorns econòmics desafavorits”.

 

En matèria educativa, el Govern ha aprovat l’acord pel qual s’actualitza la programació de l’oferta educativa. L’acord preveu crear una escola, 12  instituts i un institut escola amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats educatives dels municipis catalans d’acord amb la demanda de places escolars.

 

 

El Govern ha aprovat la creació del Programa voluntari de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Es tracta d’una eina per “fomentar la transició cap a una economia baixa en carboni” a través de la realització a Catalunya de projectes de reducció d’emissions. Poden presentar projectes de reducció d’emissions les entitats, associacions, fundacions o organitzacions no governamentals que duguin a terme tasques socials a Catalunya.

 

 

El Govern ha aprovat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2016 amb l’objectiu de recuperar-los, divulgar-los i projectar-los internacionalment. La proposta l’ha elaborat la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat que impulsa i coordina la política commemorativa del Govern, i que està presidit pel president de la Generalitat.

 

En concret, el 2016 es commemoraran els 150 anys del naixement del pintor, dibuixant i cartellista Ramon Casas i Carbó; els 100 anys de la mort del compositor i pianista Enric Granados i Campiña; els 50 anys de la mort de la novel·lista, narradora, autora teatral i poeta Caterina Albert i Paradís; els 50 anys de la celebració de La Caputxinada; els 100 anys de3 l’estrena d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, i els 1.500 anys del Projecte Episcopus del Bisbat de Vic.

 

 

El Govern ha aprovat concedir la Medalla i la Placa Narcís Monturiol a 16 personalitats i 3 institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

 

Els guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són Ramon Bacardit Cabado, Jaume Bertranpetit, Artur Bladé Font, Martine Bosman, Françoise Breton Renard, Marta Cascante i Serratosa, Miquel Duran Portas, Jordi Galí Garreta, Antonio Gens i Solé, Jaume Llibre i Saló, Xavier Matias-Guiu, Antoni Oliva Cuyàs, Josep Rizo i Rey, David Serrat Congost, Joan Maria Thomàs i Andreu, i Isabelle Vernos

 

Mentrestant, les entitats guardonades amb la Placa Narcís Monturiol són el Centre d'Estudis Demogràfics (CED), el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).

 

El Govern ha aprovat el nomenament de Jordi Cabré i Trias com a director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia