El Govern de la Generalitat ha aprovat avui encarregar al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i al departament de Treball, Afers Socials i Famílies que impulsin els treballs tècnics necessaris per obtenir una estimació del salari mínim català de referència (SRM) que es calcularà en termes de cost de vida i equitat salarial. L’acord també preveu que, un cop obtinguda aquesta estimació, en un període de tres mesos, s’avaluï la incidència de la seva implantació, incloent-hi el cost que tindria per a l’administració pública.

 

Així ho ha explicat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragones, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Una sessió que s’ha celebrat de manera extraordinària en dijous per donar la possibilitat als departaments d’incorporar abans de les vacances diferents acords que estaven acabant de preparar, atès que el proper Govern tindrà lloc el proper 27 d’agost. 

 

“Constatem que l’aprovació d’un Salari Mínim Interprofessional a nivell estatal genera inequitat i no dona resposta a les necessitats dels treballadors i treballadores pel que fa a les seves retribucions, especialment les mínimes, que estan fortament feminitzades i situades en col·lectius constituïts per persones migrades”, ha denunciat Aragonès.

 

El responsable d’Economia i Hisenda ha lamentat que el SMI estat és “uniforme i no té en compte el cost de la vida ni la capacitat de les economies dels diferents territori de l’Estat per revertir les situacions de desigualtat. No són el mateix 900 euros a Catalunya que en altres territoris”.

 

Per aquest motiu, Aragonès ha defensat la necessitat d’establir salaris mínims en funció de la realitat econòmica de cada territori, un extrem que, segons ha detallat, no només defensa aquest Govern sinó “cada vegada  més des de diferents institucions”, en referència a la reflexió feta per la candidata a presidir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, així com per agents socials i patronals. “S’està posant sobre la taula la necessitat que Catalunya disposi d’un salari mínim propi”, ha reblat.

 

“Davant les desigualtats creixents i davant una sortida de la crisi que s’ha fet sobre les espatlles dels treballadors, amb la reducció de salaris i del poder adquisitiu de la població, el Govern impulsa un acord intern de país, un compromís públic per a la reducció de les desigualtats. Un 14,4% des treballadors, malgrat tenir un salari, estan en risc de pobresa. Això ho hem de combatre i una de les eines per fer-ho és l’impuls del salari mínim”, ha assegurat.

 

Tot i ser conscient que el Govern no disposa de les competències necessàries per a legislar en aquest sentit, Aragonès ha afirmat: “Allò que no pot fer la capacitat de poder legislatiu ho pot fer l’acord i el compromís de les institucions del país. Quan hem anat junts hem fet grans coses, en àmbits molt diferents, i també ho podem fer en aquest”, ha considerat Aragonès, qui s’ha mostrat optimista pel que fa a la capacitat del país de “superar les restriccions competencials mitjançant l’acord i la concertació social”.

 

Els departaments responsables de portar a terme el càlcul hauran de presentar el resultat dels treballs en un termini màxim de tres mesos. Un cop presentat, es convocarà el Consell de Relacions Laborals —que agrupa agents socials, sindicats i patronals— per tal d’iniciar un procés de concertació social que permeti establir un salari mínim de referència diferenciat per a Catalunya.

 

L’increment del salari mínim interprofessional (SMI) aprovat pel Govern de l’Estat espanyol a finals de 2018 no va tenir en compte les diferències del cost de la vida existents als diferents territoris i, en conseqüència, manté en situació de pobresa els perceptors d’aquells territoris que tenen uns costos més elevats. Aquest fet comporta perjudicis sobre els drets de les persones, però també impacta negativament sobre l’eficiència i la productivitat de l’economia catalana.

 

Per tal de corregir aquesta situació, el Govern de la Generalitat impulsa ara l’establiment d’un salari mínim català de referència adequat a la realitat social i econòmica de Catalunya. Davant les limitacions competencials de la Generalitat en aquesta matèria, que impedeixen implementar la mesura mitjançant l’aprovació d’un text legal, el Govern aposta per la seva implantació per la via dels convenis col·lectius.

 

L’impuls al salari mínim català de referència és una de les mesures previstes en l’Agenda Catalana per la Prosperitat que està desenvolupant el Govern per tal avançar cap a un creixement compartit i sostenible. Alhora, s’alinea amb els preceptes recollits al Pla de Govern per a la XII legislatura relatius a la cohesió social i l’enfortiment d’una economia pròspera i justa.

 

El Govern també ha acordat avui encarregar a la Secretaria d’Hisenda la definició d’un model de política fiscal corporativa de la Generalitat. Amb aquesta iniciativa, l’administració catalana vol recuperar l’essència del pla de centralització dels pagaments dels tributs de titularitat estatal (IRPF, IVA i impost de Societats) l’anomenada ‘tramitadora’. El Govern va aprovar aquest projecte el 25 d’abril del 2017, però el BOE el va deixar sense efecte “de manera arbitrària i totalment absurda” el 18 de desembre del mateix any, amb l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol, segons ha recordat el vicepresident Aragonès.

 

“Recuperem el que el 155 va eliminar en matèria tributària i anem més enllà, definint una política fiscal corporativa de la Generalitat amb criteris homogenis”, ha destacat Aragonès. “Consolidem la hisenda catalana no només com a eina de recaptació sinó com a generadora d’una cartera de serveis per pagar millors els impostos d’altres administracions”, ha afegit. 

 

Actualment, no existeix un protocol d’actuació homogeni de les entitats del sector públic català pel que fa a les seves obligacions amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Això suposa una sèrie d’ineficiències que el Govern vol corregir amb aquest encàrrec a la Secretaria d’Hisenda, que preveu no només recobrar la filosofia de la ‘tramitadora’ sinó ampliar-lo i reforçar-lo,  amb un procediment i un enfoc diferent. La prioritat passa ara per definir  l’estratègia de la política fiscal corporativa de la Generalitat que comportarà, entre d’altres, la definició d’una política de control i gestió de riscos fiscals, d’una estratègia fiscal (model de bones pràctiques, protocols d’actuacions homogenis, etc.), d’un model de governança i de l’establiment d’una cartera de serveis tributaris). En una segona fase s’implementarà i es decidiran mesures concretes per reduir litigis, evitar duplicitats i ineficiències i reduir la inseguretat jurídica en la gestió en matèria fiscal. La voluntat és que aquesta estratègia de política fiscal s’acabi de definir el segon trimestre del 2020.   

 

L’objectiu de definir un model de política fiscal corporativa és triple: en primer lloc, dissenyar un protocol d’actuació únic, homogeni, integral i coordinat en matèria fiscal que inclogui al conjunt d’ens i organismes que conformen el seu sector públic i que actualment sumen un total de 182 entitats. En segon lloc,  definir un model de gestió de riscos fiscals, que permetrà al Govern anticipar-se a possibles litigis, evitar duplicitats i ineficiències en la gestió dels assumptes fiscals, i reduir la inseguretat jurídica en l’aplicació del sistema tributari. I en tercer lloc, prestar a totes les entitats que configuren el sector públic de la Generalitat serveis tributaris com d’assessoria, formació, coordinació de suport tecnològic i de tramitació i assessorament operatiu.

 

Gràcies a aquesta política fiscal corporativa, la Generalitat disposarà d’una visió global de la fiscalitat del sector públic. Això li permetrà guanyar en eficiència i estalviar costos, perquè els organismes i entitats es podran beneficiar de l’homogeneïtzació de procediments i sistemes de gestió unificats, assessorament fiscal i altres serveis, així com de la compra i provisió centralitzada de productes Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).

 

També es generaran economies d’escala, fomentant la coordinació, homogeneïtzació de criteris, protocols, instruments i la gestió del coneixement en matèria fiscal. Finalment, aquesta política incrementarà la transparència en matèria fiscal i en el foment del compliment cooperatiu.

 

 

Amb l’acord de Govern, es dona compliment a una de les mesures en el Pla de Govern de la XII legislatura que estableix “buscar el màxim retorn social als recursos públics a favor de la ciutadania” i “la implantació d’una política fiscal corporativa per racionalitzar i optimitzar el pagament d’impostos per part del sector públic a Catalunya”.

 

Aquesta política s’emmarca en línia amb les tendències actuals de les grans corporacions públiques i les grans empreses d’arreu del món en matèria de bon govern corporatiu i bones pràctiques tributàries, que treballen per realitzar una gestió eficaç del seu risc tributari i proporcionar una major seguretat jurídica a les seves corporacions.

Pressupostos

 

Durant la roda de premsa, els mitjans de comunicació han volgut conèixer la valoració del Govern a la polèmica generada en les últimes hores en relació a la participació dels partits polítics en la celebració de l’11 de Setembre d’enguany. 

 

Budó ha defugit entrar en la polèmica i ha recordat que “la màxima expressió d’unitat” del sobiranisme ha estat tradicionalment la celebració de la Diada. “Entenem la Diada com a màxim exponent de la unitat i defugim aquesta batalla. No és la Diada ni del Govern ni del partits polítics, és la diada de la gent, i per tant màxim respecte a les entitats organitzadores i a la societat civil organitzada”, ha declarat.

col·lectivament”, ha afegit el vicepresident Aragonès.

 

Tant el vicepresident com la consellera i portaveu han anunciat que assistiran a la celebració de l’11 de Setembre.  

 

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat avui que l’Executiu ha aprovat un acord pel qual s'impulsen mesures urgents per pal·liar els danys ocasionats per l'incendi forestal a les comarques de la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià.

 

“Tot just fa unes setmanes varen cremar més de 5.000 hectàrees en les comarques esmentades. Des del primer moment l’atenció del Govern, començant pel President Quim Torra i pel conseller d’Interior Miquel Buch, i continuant per tota la resta de conselleres i consellers, va ser actuar amb tots els mitjans possibles per aconseguir controlar i apagar l’incendi”, ha destacat Budó.

 

“Ho vam aconseguir gràcies a la professionalitat i dedicació de totes les dotacions i serveis que, dia rere dia, van estar lluitant contra el foc, i la col·laboració de tots els alcaldes i alcaldesses, i molts veïns i veïnes que amb la seva col·laboració van ajudar-nos a superar la situació”, ha afegit.

 

Budó ha remarcat que el “compromís” del Govern és “total”: “Primer, amb les visites dels diferents consellers i conselleres sobre el terreny, examinant els danys causats. Jo mateixa vaig tenir l’oportunitat de participar en diferents reunions amb alcaldes i alcaldesses per mirar de coordinar les diferents actuacions que cal fer sobre el terreny”.

 

Avui, el Govern “fa un pas més, que no serà l’últim”, amb la proposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb aquest acord de mesures urgents.

 

En concret les actuacions que comprèn són tres:

 

Primer, mesures de restauració de la coberta vegetal afectada per l’incendi i retirada de la fusta cremada: Aquesta mesura té com a finalitat evitar els riscos derivats de l’erosió dels terrenys cremats.

 

Segon, intervencions estratègiques en les infraestructures bàsiques per a la prevenció d'incendis forestals: Aquestes actuacions inclouen la neteja i condicionament de camins, l’establiment de franges estratègiques de protecció i punts d’aigua, i la construcció dels trams necessaris per realitzar els treballs de restauració així com l’extensió de les xarxes de regadiu a parcel·les agrícoles aptes per a regadiu amb finalitat de prevenció d’incendis.

 

I tercer, l’establiment de línies de préstecs a les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals i a les comunitats de regants per a la restitució del potencial productiu.

 

A través de l’Institut Català de Finances s’instrumenta una línia de préstecs per import de 5 milions d’euros que podrà ser ampliada en funció de les disponibilitats pressupostàries.

 

La finalitat és recuperar el potencial productiu de les finques afectades per l’incendi i finançar les necessitats de circulant i inversions per a la replantació o restauració dels conreus llenyosos, la reparació i restauració de les infraestructures hidràuliques de regadiu i la rehabilitació de les xarxes de reg de les parcel·les afectades, que estiguin declarades com de regadiu a la darrera Declaració Única Agrària.

 

Aquestes línies de finançament es concreten en forma de crèdits a la inversió, al 4% fix i a 10 anys i al circulant, al 3,25% fix i a 5 anys. S’articularà també una línia d’ajut que tingui per objecte la bonificació dels interessos d’aquests préstecs.

 

“Aquestes mesures urgents són un primer pas en la recuperació de la zona afectada i, sobretot, en la recuperació de l’activitat agrícola de molts pagesos”, ha remarcat Budó.

 

 

El Govern també ha pres un acord que permet la continuïtat del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya un any més. En concret s’autoritza la signatura per part de Circuits de Catalunya, SL, de la pròrroga del Contracte amb Fórmula One World Championship Limited (FOWC) per l'any 2020.

 

El Circuit de Catalunya porta celebrats 29 grans premis de Fórmula 1 consecutius, i amb aquest acord assegurem la celebració del 30è per l’any proper. “La Fórmula 1 no es tracta només d’una competició esportiva de motor. Al seu voltant es genera tota una activitat que beneficia econòmicament el territori del seu voltant, arriba fins a la ciutat de Barcelona i beneficia tot el país sencer”, ha recordat Budó.

 

En aquest sentit, l’activitat del Circuit en relació a la Fórmula 1 no es limita només a la celebració del Gran Premi. El fet que el circuit aculli aquest esdeveniment també reforça l’activitat de pretemporada, ja que són molts els equips que escullen el circuit per testar els seus vehicles abans de començar la temporada.

 

Aquest pla recull les accions previstes pel Govern en matèria de cooperació internacional, tan aquelles impulsades per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) com la resta d’unitats del Govern que hi treballen.

 

En concret, la Generalitat de Catalunya destinarà un total de 36,7 milions d’euros a ajut oficial al desenvolupament el 2019, que es divideixen en una despesa de 20,3 milions d’euros per a projectes de desenvolupament; uns 6 milions (5.95) milions d’euros a Educació per al desenvolupament i 4.05 milions d’euros per a acció humanitària.

 

“Ara fa unes setmanes vam aprovar el nou Pla director de cooperació 2019-2022, que s’emmarca en l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avui aprovem el primer pla anual”, ha explicat la portaveu Budó.

 

Algunes de les actuacions noves i més destacades són:

 

En matèria d’educació avui el Govern ha pres dos acords a proposta del Departament. En primer lloc, el Govern ha aprovat la creació administrativa de 8 instituts, 25 instituts-escola i 1 centre de formació d’adults per al curs 2019-2020.

 

La portaveu Budó ha destacat la creació de l’Institut Escola Montsant, a Cornudella de Montsant, una institució “pionera” que respon a la voluntat del Govern d’impulsar la cohesió rural.

El  curs escolar 2019-2020 iniciaran la seva activitat lectiva els següents centres:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un segon acord ha estat  transferir 2M€ al Consorci d’Educació de Barcelona per finançar ajuts de menjador. Es tracta d’una aportació extraordinària que té com a objectiu donar resposta a les necessitats dels alumnes que compleixen els requisits per obtenir una beca menjador.

 

Un tercer tema a destacar, que té efecte sobre les escoles però que és una iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, és l’Acord per destinar 4,1M€ a la promoció del consum de fruita i hortalisses i de llet a les escoles per al curs 2019-2020. 1.714 centres educatius han formalitzat l’adscripció als programes escolars de Fruita i Llet, i això correspon a 375.000 alumnes.L’objectiu essencial d’aquest Pla és contribuir a promoure els hàbits alimentaris saludables entre la població infantil, associar-los a la dieta mediterrània i reduir els nivells d’obesitat infantil.  Aquest és un pla que fa onze anys que es realitza respecte del consum de fruita i hortalisses, i tres anys respecte del consum de llet. El curs passat es van distribuir unes 1.050 tones de fruita i 360.000 litres de llet.

 

Un acord més vinculat a l’àmbit de l’educació i recerca. El Govern ha acordat la subscripció del contracte programa 2020-2023 amb el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria, dotat amb 8’4 milions d’euros. Es tracta d’un consorci públic format per la Generalitat, la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va crear l’any 1987, amb el suport de la UNESCO, per promoure la investigació dels mètodes numèrics i la seva aplicació per a la solució de problemes científics i tecnològics de l’enginyeria civil, ambiental, mecànica, aeronàutica i naval. És un centre internacional de recerca i desenvolupament i l’objectiu del contracte programa és potenciar-lo perquè pugui esdevenir un referent, consolidant la seva projecció  internacional i reforçant la seva estructura de transferència de coneixement.

 

I, finalment, també en un àmbit que té com a principal escenari l’escola i l’esport escolar, avui, a proposta del Departament de la Presidència, hem aprovat un Acord pel qual s'autoritza el Consell Català de l'Esport a atorgar una subvenció a la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) per finançar les activitats per a la promoció de l'esport en edat escolar i l'esport popular, L’import màxim de la subvenció serà de 720.000 euros.

 

 

En l’àmbit de la sostenibilitat, el Govern ha autoritzat l’Agència de Residus de Catalunya a concedir subvencions a ens públics per set milions d’euros.

 

En concret, aquestes aportacions serviran per finançar:

 

 

 

El Govern ha aprovat avui la despesa per l’arrendament de 263 vehicles lleugers destinats a la renovació del parc mòbil del Cos de Bombers de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Aquest arrendament suposarà una inversió per part del Departament d’Interior de 18.513.000,00 €.

 

Els Bombers de la Generalitat compten amb un parc mòbil de 360 vehicles lleugers i l’acord respon a la necessitat de disminuir l’antiguitat i el desgast d’aquesta tipologia de vehicles. Amb aquesta operació, el Govern actualitza i millora el parc mòbil amb criteris d’eficiència energètica i mediambiental, incorporant nova tecnologia en sistemes de seguretat mecànica, reduint la despesa de manteniment i incrementant la seguretat i el confort dels seus ocupants.

 

D’aquests 263 vehicles lleugers, 180 seran per substituir unitats que són de propietat, i que es donaran de baixa, i la resta cobriran les baixes d’altres unitats que finalitzen el seu contracte d’arrendament.

 

Aquest arrendament suposarà una despesa per part del Departament d’Interior de 18,5 milions d’euros, i es tracta d’una actuació prevista en el Pla Estratègic de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments per al període 2017-2022.

 

En l’àmbit de la Justícia, el Govern ha aprovat una despesa de 10 milions d’euros per al trasllat dels jutjats de Mollet del Vallès a l’edifici de Can Fàbregas. Aquest nou edifici de lloguer tindrà un cost de 29.000 euros mensuals durant 20 anys.

 

Des del mes de desembre s’estan realitzant obres d’adequació que van a càrrec del propietari de l’edifici. Justícia hi instal·larà el mobiliari i els equips informàtics.

 

El nou edifici permetrà agrupar en un mateix espai els jutjats i el Registre Civil, que actualment estan ubicats en diferents punts de la ciutat. I en total, els jutjats de Mollet guanyaran uns 700 m2 d’espai respecte de les dependències actuals.

 

Els nous jutjats a  Can Fàbregas disposaran d’uns espais més amplis i diàfans que milloraran la confortabilitat i la seguretat dels professionals i dels ciutadans, amb circuits diferenciats per protegir les víctimes i els testimonis. Tot l’edifici serà accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

 

El partit judicial de Mollet del Vallès presta servei a una població de més de 106.000 habitants de set municipis del Vallès Oriental.

 

 

Avui, el Govern també ha aprovat l’acord per atendre la convocatòria 2019 per a la concessió de l'ajut econòmic, sotmès al nivell d'ingressos de la unitat familiar, per a famílies en què hagi tingut lloc un naixement, adopció, tutela o acolliment, per als períodes compresos entre l'1 de setembre i el 31 de desembre de 2019 i l'1 de gener i el 31 d'agost de 2020, per un import total de 6.000.000,00 d'euros.

 

Així mateix, en un altre acord, el Govern ha aprovat avui les despeses per atendre la convocatòria 2019 per a la contractació de personal tècnic referent d'ocupació juvenil, en el marc del Programa referent d'ocupació juvenil, per un import total de 3.238.400,00 euros.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat la concessió de les distincions Jaume Vicens Vives 2019 a la qualitat docent a professors i projectes de les universitats catalanes.

 

Els premis individuals, dotats amb 20.000 euros, han estat atorgats a:

I els Premis col·lectius, dotats també amb 20.000 euros cadascun, han estat per:

 

 

Així mateix, per primer cop, el Govern també ha concedit en el marc de les Distincions Jaume Vicens Vives les mencions M. Encarna Sanahuja Yll a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

 

Aquest guardó premia el professorat, els equips docents i els grups d’innovació amb actuacions remarcables en la incorporació de la perspectiva de gènere en les matèries o els plans d’estudi de qualsevol disciplina.

 

Els premiats han estat:

 

Els premis es lliuraran durant la inauguració oficial del nou curs acadèmic 2019-2020, el proper 6 de setembre.

 

Finalment, el Govern ha nomenat  Ramon Roca i Enrich, com a president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. Ramon Roca substitueix Ferran Rodés Vilà, que portava 7 anys al càrrec, i ha demanat ser rellevat. El Govern agraeix la tasca duta a terme per Ferran Rodés al capdavant del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.