• La distinció atorgarà als guardonats tasques de representació, promoció i projecció internacional de la cultura catalana durant dos anys
• Munté sobre la detenció del regidor Joan Coma: “El Govern espanyol ens prepara per a l’any 2017 un vergonyant calendari judicial”
• El Govern aprova la signatura d’un acord amb el Consell de l’Advocacia Catalana per incrementar l'ús del català als jutjats

 

El Govern ha aprovat la creació del Guardó Pau Casals “amb l'objectiu de fomentar la projecció exterior de la cultura catalana” i situar el model cultural del país com a referent i marca internacional, segons ha explicat el conceller de Cultura, Santi Vila, durant la roda de prensa posterior a la reunió del Govern. La distinció suposa atorgar a personalitats rellevants de l'àmbit cultural català el títol honorífic de Legat o Legada d'Honor de la Cultura Catalana perquè contribueixin a la seva projecció arreu del món.

 

El Guardó Pau Casals neix, doncs, amb una doble finalitat. Per una banda, “distingir les personalitats rellevants de l’àmbit cultural català que hagin contribuït significativament en la projecció exterior de cultura catalana”. I, per una altra, atorgar a les persones guardonades l’honor d’exercir durant dos anys naturals,  de forma altruista i gratuïta, i sota la denominació honorífica de Legat o Legada d’Honor de la Cultura Catalana, tasques específiques de “representació, promoció i projecció internacional” de la cultura catalana.

 

Aquestes tasques es desenvoluparien tant en el marc de les seves respectives activitats professionals com en tots aquells esdeveniments o actes culturals als quals puguin assistir a petició de la Generalitat.

 

Els requisits per poder rebre el guardó són:

 

1. Ser personalitats de prestigi internacional reconegut per la seva excel·lència en qualsevol disciplina o professió de l'àmbit cultural.

 

2. Haver contribuït a la projecció internacional de la cultura catalana

 

3. Tenir un ressò, influència o fama internacional que els permeti amplificar el missatge de Catalunya com a país de prestigi, d'excel·lència i de qualitat.

 

4. Tenir una excel·lent reputació, integritat i honorabilitat pública i privada, i no donar suport a organitzacions o causes que siguin incompatibles amb les finalitats de la distinció.

 

El Guardó Pau Casals s’atorgarà amb periodicitat biennal i es concedirà a títol vitalici i honorífic, sense cap tipus de retribució, i la relació de possibles persones candidates s'elaborarà i es valorarà amb la participació de la Fundació Pau Casals.

 

La decisió de crear aquesta nova distinció s'emmarca en l'impuls d'avançar cap a un model cultural compartit per tots els agents implicats, eficient i competitiu, que faci possible posicionar Catalunya a l'avantguarda de les polítiques culturals del món i desplegar i enfortir la realitat cultural catalana per situar el model del país com a referent i marca internacional.

 

Catalunya ha tingut històricament una vocació internacional clara, una llarga tradició d’obertura cap a l’exterior i una forta capacitat d'absorció de les diverses influències, gràcies a la seva ubicació geogràfica i com a porta d’entrada a Europa. La cultura catalana és un reflex viu d’aquestes característiques, pel fet de ser testimoni fonamental de la trajectòria històrica i d’identitat de la col·lectivitat nacional.

 

L'elecció de Pau Casals per donar nom al guardó respon al fet que va ser un dels millors violoncel·listes del segle XX i és reconegut com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps en l’escena internacional. També va actuar com a ambaixador de Catalunya i de la cultura catalana, per la qual cosa la seva figura transcendeix la dimensió de l’artista individual i constitueix un símbol emblemàtic de la petja que la cultura catalana deixa al món.

 

 

El Govern ha conegut la notícia de la detenció de Joan Coma mentre estava reunit i durant la roda de premsa posterior ha volgut expressar “tot el suport i solidaritat” tant amb el regidor de la CUP a l’Ajuntament de Vic com amb tots els càrrecs electes que actualment són “perseguits judicialment” per defensar posicions sobiranistes .

 

La consellera de la Presidència i portaveu, Neus Munté, ha denunciat que el Govern espanyol continuï “entestat” amb la “judicialització” d’un debat “polític”: El Govern espanyol acaba el 2016 com el va començar i ens prepara per a l’any 2017 un vergonyant calendari judicial”, ha lamentat

 

“Desitgem que tothom es pugui expressar amb el màxim de llibertat i compartim amb el regidor Joan Coma i amb el conjunt dels altres imputats els més grans desitjos de llibertat d’expressió i d’acció”, ha expressat la portaveu.

 

Malgrat aquesta constant judicialització del procés per part de l’Estat, la portaveu Munté ha refermat la voluntat “sincera” del Govern de “parlar i negociar” per arribar a un acord per a un referèndum pactat i, alhora, la voluntat “inequívoca” de celebrar-lo com a molt tard la segona quinzena de setembre de 2017. “No volem perdre el temps ni que ens facin perdre el temps”, ha afirmat Munté.

 

En aquest sentit, la portaveu no veu “cap tipus de contradicció” en treballar “incansablement per arribar a un acord” i mantenir-se “fidel i perfectament alineat amb allò que el president Puigdemont va manifestar en seu parlamentària”.

 

“El Govern no s’aparta de referèndum o referèndum, que és tant com dir democràcia o democràcia, i això és perfectament compatible amb treballar per fer un referèndum com a màxim la segona quinzena de setembre”, ha reiterat la portaveu de Govern.

 

Munté s’ha referit també a les darreres decisions del Tribunal Constitucional contra el procés sobiranista, com ara la suspensió de les ponències de les lleis de desconnexió aprovada divendres passat. Per a la portaveu, darrere aquests anuncis hi havia la voluntat de “tapar un esdeveniment important com la cimera en què  es va constituir el pacte nacional sobre el referèndum”.

 

“Estem un cop més davant els impediments que es posen per via judicial al normal funcionament duna cambra parlamentària, que ha de poder reunir-se per discutir totes les qüestions que els diputats i diputades plantegin”, ha afegit.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui la signatura d’un acord entre Justícia i el Consell de l’Advocacia Catalana perquè els professionals del torn d’ofici presentin els seus escrits en llengua catalana. Es tracta d’una prova pilot per al 2017 i s’hi podran acollir voluntàriament tots els advocats que presten serveis d’assistència jurídica gratuïta a Catalunya.

 

Els professionals que hi participin informaran els seus clients sobre el dret de dirigir-se a la justícia en català. El Departament de Justícia compensarà la tasca professional dels advocats d’ofici amb 14 euros addicionals per cada actuació presentada en català. Aquesta prova pilot compta amb un pressupost de 915.000 euros per al 2017.

 

“L’objectiu és incrementar la presència de la llengua en les demandes, recursos, apel·lacions i notificacions judicials, entre altres procediments, tenint en compte que estem davant la pitjor dada d’us del català de la dècada”, segons ha destacat la portaveu Munté.

 

 

 

 

 

L’ús del català a la justícia ha caigut per desè any consecutiu. Segons les dades recollides pel Departament de Justícia, durant el 2015 només s’ha ictat en català el 8,4 % de les sentències. El Camp de Tarragona registra la pitjor dada, amb un 3,6 % de sentències en català. La demarcació de Girona és la que obté els millors resultats quant a ús de la llengua; no obstant això, només arriba al 16,7 %.

L’anunci de la pitjor dada d’ús del català a la justícia dels últims deu anys ha coincidit amb una recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que s’ha adreçat al Govern espanyol en relació amb l’aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La recomanació suggereix que “s’intensifiquin les mesures pràctiques destinades a garantir l’adequada presència de les llengües cooficials a l’Administració de l’Estat”.

 

El Comitè de Ministres fa aquestes recomanacions d’acord amb l’informe d’un Comitè d’Experts. Aquests experts subratllen que les autoritats judicials, civils i administratives haurien de dur a terme els procediments en català, si una de les parts ho sol·licita. L’informe també insta a augmentar la proporció de jutges i fiscals capaços d’utilitzar el català  com a llengua de treball als tribunals. No obstant això, el coneixement del català és només un mèrit, però no un requisit per accedir a un lloc de treball de l’Administració de justícia a Catalunya.

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui el Decret que regularà l’ampliació del sistema de descomptes en els peatges a l’autopista C-16 al tram entre Terrassa (Vallès Occidental) i Manresa (Bages). Això permetrà estendre a més vehicles les bonificacions que s’hi apliquen des de gener passat a l’autopista.  

 

En concret, des del 4 de gener, la Generalitat aplica un sistema de descomptes a la C-16 al tram Terrassa - Manresa (peatge de Sant Vicenç de Castellet), que consisteix en la gratuïtat del peatge a la barrera lateral i un descompte del 50% a la barrera troncal per a determinats itineraris interns en hores punta. En aquests mesos, s’han beneficiat d’aquests descomptes 382.369 vehicles, dels quals 297.532 a la barrera troncal i 84.837 a la lateral.  

 

L’ampliació del sistema de descomptes dóna resposta a una reivindicació del territori. Es podran beneficiar indistintament tots els cotxes amb origen o destinació al Bages, Berguedà, Solsonès, Vallès Occidental, Barcelonès, de la Cerdanya, etc., atès que els descomptes deixen d’aplicar-se estrictament a l’entorn de Manresa i per uns accessos determinats.   

Per atraure més trànsits a la C-16 i descongestionar la C-55, la Generalitat avança en aquest model, de manera que deixaran d’aplicar-se algunes restriccions sobre els moviments d’entrada i sortida a l’autopista. Tots els usuaris del tram Sant Vicenç de Castellet-Sant Fruitós de Bages tindran descompte.  

 

La mesura pretén optimitzar la C-16, millorar la mobilitat i potenciar les comunicacions entre la Catalunya Central i l’àrea de Barcelona. Es calcula que la nova mesura podria beneficiar 4.800 vehicles addicionals: 2.200 dels quals ja circulen per la C-16 i 2.600 que deixarien de circular per la C-55 o la C-58.  

 

L’ampliació de les bonificacions que ara es regulen mitjançant aquest Decret es començaran a aplicar el 2 de gener de 2017.

 

 

El Govern també ha aprovat avui autoritzar la signatura d’un acord de finançament de 40 milions d’euros que servirà per desencallar les obres de construcció de les estacions de Foneria i Foc Cisell del Tram II de la Línia 9 del metro de Barcelona. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona signaran un conveni de col·laboració que determina la venda al consistori barceloní de nou immobles propietat de la Generalitat de Catalunya actualment sense cap ús administratiu.

 

Entre aquests actius, que sumen un valor total de 40.020.614,34 euros, es troben l’edifici del borsí (plaça de la Verònica), que havia estat antigament seu de l’Escola Llotja, i les antigues cotxeres de Borbó (al districte de Nou Barris). També passaran a mans de l’Ajuntament fins a set finques del recinte que va acollir la  colònia tèxtil de Batlló-Magòria (districte Sants-Montjuïc).

 

 

 

El Govern ha aprovat avui el primer Pla d’acreditació i qualificació professionals, que preveu una oferta de 7.900 places d’avaluació i acreditació de competències fins el 2018. Permetrà que persones amb mancances de qualificació professional puguin avaluar i acreditar les competències adquirides a través de la seva experiència professional. El Pla l’han elaborat els departaments d’Ensenyament i de Treball, Afers Socials i Famílies en coordinació amb el Consell Català de la Formació Professional.

 

Els procediments d’avaluació de competències professionals permeten reconèixer i acreditar les competències adquirides al llarg de la vida laboral, mitjançant la feina desenvolupada als llocs de treball o bé en processos d’aprenentatge no formal.

 

Aquesta actuació és una de les mesures del desplegament de la Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals, que estableix que el Govern ha de desplegar reglamentàriament el Pla d’acreditació i qualificació professionals. Així mateix, aquest és el primer dels desplegaments previstos en l’Acord GOV/143/2015, d’1 de setembre, pel qual s’aprova el calendari de desplegament de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals.

 

El Govern ha aprovat avui el Decret llei que autoritza la Generalitat de Catalunya a formalitzar operacions d’endeutament durant el període de pròrroga pressupostària. L’acord permet a la Generalitat i a les entitats del sector públic dur a terme operacions d’endeutament durant aquest període, eventualitat que s’ha de preveure mentre no s’aprovin els nous comptes.

 

La norma aprovada avui permet operacions en qualsevol modalitat, tant a l’interior com a l’exterior, i estableix que l’augment del deute no pot superar el límit autoritzat per la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, incrementat pels imports que es derivin dels programes d’endeutament aprovats en aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària. El Decret llei entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2017.

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Maria Badia i Cutchet com a secretària d'Afers Exteriors i de la Unió Europea.