El Govern de la Generalitat s’ha reunit aquest matí a Manresa, una trobada que s’emmarca en la voluntat de l’Executiu d’apropar l’Administració Pública a tots els ciutadans. Una manera de simbolitzar-ho és amb les reunions del Consell Executiu en diferents punts de Catalunya. Durant aquesta legislatura, el Govern s’ha reunit a les comarques gironines (Sant Julià de Ramis, l’octubre de 2018) i a l’Alt Pirineu i Aran (Vielha, el març de 2019).

 

“Agraeixo a l’Ajuntament de Manresa la seva generositat i que ens hagi ofert les seves instal·lacions per fer aquesta roda de premsa en aquest edifici que és un bé cultural d’interès local i que data del segle XVIII”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

“En aquesta ciutat”, ha recordat Budó, “l’any 1892 es van aprovar les Bases de Manresa, una de les primeres formulacions del catalanisme polític, i una de les més clares proves que Catalunya és un ens polític i nacional molt anterior a la Constitució Espanyola de 1978“.

En la reunió d’avui, el Govern ha aprovat el Decret de preus públics universitaris per al curs 2019-2020, que manté una rebaixa del 80% del preu de matrícula per a estudiants de grau amb rendes corresponents al tram 1, i del 70% per a les rendes del tram 2 del sistema de tarifació social.

 

Així mateix, incorpora les mateixes bonificacions i ajuts que el curs passat amb una novetat: inclou, per primera vegada, l’equiparació del preu del primer any de màster al del grau per a les titulacions de 180 crèdits.

 

“Aquesta mesura dona així compliment al compromís adquirit pel Govern l’any 2015 que preveia aquesta equiparació de preus per als primers graduats de titulacions de 180 crèdits de les universitats públiques de Catalunya”, ha valorat Budó.

 

Els primers estudiants a beneficiar-se d’aquesta novetat seran els graduats en Estudis Globals/Global Studies de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que van iniciar aquesta titulació de 3 anys el curs 2016-2017.

 

El decret també ratifica l’acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya –organisme que integra el Govern i els rectors i els presidents del Consells Socials de les 12 universitats catalanes– i continua potenciant el sistema català de política de preus dels estudis universitaris en funció de la renda familiar amb la finalitat que ningú quedi exclòs de la universitat per motius econòmics.

 

El sistema de tarifació social, que es regula a través del decret de preus, permet als estudiants pagar entre un 0% i el 25% del cost de l’estudi. La resta, com a mínim el 75%, va a càrrec del finançament directe de la Generalitat.

 

El decret inclou altres mesures complementàries, com les beques salari, que estan a l’espera de disposar d’un nou Pressupost. Però com ja hem avançat, la nostra voluntat és destinar 15 milions d’euros per millorar el sistema de preus i beques.

 

La consellera i portaveu ha aprofitat aquest acord d’avui per recordar que el Govern de l’Estat segueix incomplint les sentències del Tribunal Constitucional sobre el traspàs de les competències de beques: “Sembla que la Constitució només és obligatòria per uns, i en canvi els diferents Governs de l’Estat se la poden saltar quan volen i aquest és un cas més”, ha lamentat.

 

En aquest sentit, Budó ha tornat a reclamar a l’Estat el traspàs de la competència de beques a l’estudi “per poder aprofundir en una política pròpia que pugui garantir la total equitat en l’accés a la universitat dels estudiants catalans”.

 

En l’àmbit de les universitats, el Govern també ha aprovat la creació de la menció M. Encarna Sanahuja Yll a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària. El guardó, que es concedirà en el marc de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent a la universitat, premiarà el professorat, els equips docents i els grups d’innovació que hagin desenvolupat una actuació remarcable en la incorporació de la perspectiva de gènere en les matèries o els plans d’estudi de qualsevol disciplina.

 

 

En l’àmbit de la salut, l’Executiu ha aprovat el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya, que vol facilitar la implementació de mesures per disminuir la incidència, la morbiditat i la mortalitat associada a aquesta infecció. Tot plegat, per aconseguir la seva eliminació com a problema greu de salut pública l’any 2030, de manera que s’assumeix aquest repte marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

 

Es tracta d’una malaltia que no disposa de vacuna, i que un nombre elevat de ciutadans poden ser-ne portadors sense saber-ho, atès que la malaltia hepàtica pot romandre asimptomàtica durant anys.

“Des del Govern de la Generalitat volem complir el repte d’eliminar l’hepatitis C, i el Pla de prevenció i control que avui hem aprovat ens ha de marcar el camí per assolir aquest objectiu”, ha destacat Budó.

 

Per fer-ho, és clau un abordatge eficient de la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les persones afectades. Actualment, l’hepatitis C no disposa de vacuna. Tot i així, és possible obtenir el diagnòstic de la infecció i del nivell de gravetat de la malaltia pel virus de l’hepatitis C (VHC) d’una manera ràpida i senzilla i no agressiva.

 

D’altra banda, el Govern ha autoritzat el Consorci Hospital Clínic de Barcelona l’adquisició d’un edifici d’oficines situat al carrer Casanova número 150, just davant de la Facultat de Medicina, per un import de 7.300.000 euros. Aquest edifici, que té una superfície de 2.360 m2, es dedicarà a serveis no assistencials. Actualment el Clínic ocupa 100.000 m2 a l’edifici del Carrer Villarroel i uns 25.000 m2 a la Maternitat. L’espai que s’alliberi a l’hospital es destinarà a activitats assistencials, especialment d’urgències i d’oncologia. Això representa una mesura davant de la falta d’espai que té el Clínic.

 

El Consell Executiu ha aprovat avui dos decrets que tenen a veure amb el Medi Ambient. En primer lloc, el Decret que ordena i atribueix les competències sancionadores que corresponen a la Generalitat en aplicació de diverses normes estatals bàsiques en matèria de medi ambient.

 

Concretament, estableix qui imposarà la sanció depenent del grau de gravetat segons si són infraccions lleus, greus o molt greus en diferents àmbits. D’una banda, en matèria de patrimoni natural i de la biodiversitat, conservació de la fauna silvestre en els parcs zoològics, i cura dels animals en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici. D’altra banda, pel que fa a qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; i, finalment, pel que fa a responsabilitat mediambiental.

 

En segon lloc, i en l’àmbit de l’Agricultura, el Govern ha aprovat el decret que ha d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país. Es tracta del Decret de de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, que té per objectiu assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

 

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

 

El Consell Executiu també ha donat llum verda a un acord que preveu que si la formació interna dels treballadors i treballadores de l’Administració pública s’imparteix dins l’horari habitual de treball, el personal formador no tingui  l’obligació de recuperar el temps invertit.

 

La prestació de serveis públics de qualitat requereix que els servidors i servidores públics adquireixin de forma permanent nous coneixements i noves habilitats i, en aquest sentit, la formació constitueix un instrument imprescindible per al seu desenvolupament professional.

 

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat una d’una inversió plurianual de 2.227.857,15€ a la zona del Pantà de Guiamets, i que afecta els termes municipals de Capçanes, Els Guiamets i Marçà al Priorat  i Tivissa, a la Ribera de l’Ebre.

 

Així mateix, l’Executiu ha donat llum verda a una inversió en el projecte d’ampliació del regadiu del Segrià Sud per un import total d’1.291.804,89 euros fins l’any 2021. Amb aquesta ampliació es posarà en regadiu 350 hectàrees que beneficiaran 145 explotacions agrícoles dels municipis d’Almatret, Maials, Seròs i Riba-roja d’Ebre.

 

I també en matèria de regadius el Govern ha aprovat la fase final de la concentració parcel·lària a Balaguer, per un import de 2.319.933,39 euros. Aquesta inversió permetrà construir 30,21 km  de camins nous per donar servei a la zona de concentració de 2.300 hectàrees que afecta 273 propietaris.

 

L’Executiu obrirà dues consultes prèvies a l’elaboració de dos decrets relacionats amb l’àmbit de l’educació. D’una banda, una consulta prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret que reguli l’admissió d’alumnes en els centres educatius en substitució de la normativa vigent, el Decret 75/2007. L’objectiu principal és combatre la segregació escolar i també adequar el decret actual, basat en la Llei orgànica d’educació de 2006, a la Llei d’educació de Catalunya de 2009.

És per aquest motiu que aquest nou decret preveu incorporar les recomanacions del Síndic de Greuges per combatre la segregació escolar derivada de la gestió del procés d’admissió i les mesures del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. A més, la normativa permetrà al Departament d’Educació actualitzar el règim d’admissió d’alumnes actual i establir una escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques adequada i equilibrada.

 

D’altra banda, el Govern obrirà el procés de consulta prèvia al projecte de decret relatiu als concerts educatius. Amb aquesta iniciativa, es vol adequar la normativa actual, el Decret 56/1993, al marc legal vigent –Llei orgànica d’educació de 2009 i Llei d’educació de Catalunya de 2006- i, d’aquesta manera, poder donar resposta a la realitat del sistema educatiu. L’objectiu és garantir la gratuïtat real dels ensenyaments obligatoris, una distribució equilibrada d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu i el principi de coeducació.

 

Finalment, la portaveu Budó ha explicat que la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha informat el Govern dels nous membres proposats per formar part del plenari del Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA), que ha de permetre completar la renovació d’aquest organisme públic.

 

Un cop informat el Govern, el president de la Generalitat, Quim Torra, la farà arribar al Parlament perquè sigui aprovada pel ple en la propera sessió, prevista per al dia 10 de juliol.

 

Els nous membres proposats són Salvador Casals i Romagosa, Edmon Colomer Soler, Jordi Font Cardona, Núria Iceta Llorens, Vinyet Panella i Balsells, Míriam Porter Solano, i Margarida Troguet i Taüll.

El CoNCA té la missió de vetllar pel desenvolupament de l'activitat cultural i artística a Catalunya, assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural, i organitzar i avaluar la política de suport i de promoció de la creació artística.

 

 

La portaveu Budó també ha informat de l’acord en la comissió bilateral Estat-Generalitat en relació amb el decret llei de Catalunya 3/2019 de 22 de gener, sobre l’increment retributiu per a l’any 2019 i per la recuperació parcial de la paga extraordinària de l’any 2013 als treballadors públics. En aquest sentit, el Govern espanyol ha fet marxa enrere i retirarà el requeriment previ a la impugnació al TC tal com havia anunciat.

 

A través d’aquest acord, els treballadors públics cobraran el 30% d’aquests pagaments pendents del 2013 durant el segon semestre d’aquest any 2019. També s’incrementaran les retribucions als treballadors públics en un 2,25% i serà a efectes retroactius a 1 de gener d’aquest 2019.

 

“Aquestes mesures havien estat pactades del Govern amb els sindicats i per tant podrem donar-ne compliment. Això es podrà dur a terme perquè en l’exercici 2018 hem fet els deures pel que fa al compliment de l’objectiu de dèficit, la regla de la despesa i l’objectiu de deute del Govern de la Generalitat de Catalunya”, ha destacat Budó

 

 

 

Durant la roda de premsa, la consellera Budó ha anunciat que aquest mes de juliol el Govern obrirà un concurs d’idees per a la licitació de la redacció de la construcció del nou espai que ha d’aglutinar tots els serveis de la Generalitat a la Catalunya Central.

 

“L’objectiu és concentrar en un innovador espai de treball, obert a tot el territori central, els serveis i les oficines administratives de la Generalitat, que ara es troben disperses per la ciutat de Manresa, i crear una nova oficina d’atenció ciutadana”, ha explicat Budó.

 

El concurs, que es realitzarà en dues voltes, està previst que s’adjudiqui a l’abril de l’any que ve. L’adjudicatari tindrà un any per poder redactar el projecte i per això està previst que les obres es licitin a mitjans de l’any 2021, i que les obres puguin començar al gener de 2022, amb una durada prevista d’uns quatre anys.

 

 

Durant la roda de premsa, la portaveu Budó ha transmès la valoració “absolutament positiva” que el Govern ha fet de la manifestació en suport dels eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín, que ahir no van poder prendre possessió del seu escó al Parlament europeu.

 

“Lamentem que el Tribunal General de la UE no hagi acceptat les mesures cautelars que es demanaven. Era una possibilitat que teníem sobre la taula”, ha manifestat.

 

De la mobilització del sobiranisme al Parlamenrt europeu, Budó n’ha destacat que va ser un “acte massiu” i que va tenir “un ressò internacional important”. En la línia del que demanaven els manifestants a Estrasburg, Budó ha reiterat que el president Torra continua treballant en la ronda de contactes amb les diferents formacions sobiranistes i entitats per aconseguir la “unitat estratègica del sobiranisme”. “Aquesta unitat que se’ns demana des de la gent, el president Torra l’està treballant”, ha assegurat Budó.

 

Finalment, preguntada sobre el nomenament de Josep Borrell com a Alt Representant de Política Exterior de la Unió Europea, Budó ha recordat que l’exministre d’Afers Exteriors "no para d'encendre focs per on passa i de crear conflictes diplomàtics".